Resultats de la cerca

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del BaixCamp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el…

Situació Un pany de mur que apareix a la banda de llevant del conjunt, vora les restes de l’església L’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats i sense polir A Mazcuñan-F Junyent Les romanalles del castell coronen un turó dominador del poble, que es dreça a la riba dreta del Llobregat, poc després d’haver engolit les aigües del Cardener Prop seu també són perceptibles les ruïnes de la capella castellera dedicada a Santa Maria Long 1°50’34” — Lat 41°40’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat els Comdals i prop del junyent del Cardener amb el Llobregat, hi…

També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…

El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…

La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà,…

El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…