Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Pamplona
Ajuntament de Pamplona
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de Navarra, País Basc.
Situada a la conca prepirinenca homònima, sobre la terrassa superior de la riba esquerra de l’Arga, aigua avall de la seva confluència amb el Sadar Al llarg del segle XX ha sofert una important expansió i principalment dels anys cinquanta als setanta, en els quals el fort desenvolupament industrial de la ciutat ha estat afavorit pel règim foral, que ha facilitat la installació de nombroses empreses, les quals s’han situat a la perifèria Les indústries més destacables són la d’automòbils, maquinària, papereres i tèxtilsegle Centre d’ensenyament superior Universidad de Navarra, fundada el 1952…
música de Màntua
Música
Música desenvolupada a Màntua (Itàlia).
Les primeres notícies d’una activitat musical provenen del segle XIII, quan a la ciutat visqué el cantant i trobador Sordello da Goito Amb la família Gonzaga al poder 1328, Màntua començà a consolidar-se com a important centre cultural i hi arribaren músics de tot Itàlia atrets pels favors que en rebien Entre aquests hi havia Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, els representants més destacats de la frottola , forma de polifonia italiana del final del segle XV En aquesta mateixa època, a les capelles de les esglésies de Sant Pere i Sant Francesc s’hi afegí la de la basílica…
Emiliano Zapata

Emiliano Zapata
Història
Dirigent revolucionari mexicà.
D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
convertidor magnetohidrodinàmic

convertidor magnetohidrodinàmic: El camp magnètic provoca una reordenació dels ions cap als electrodes. 1, resistència; 2, gas ionitzat (Ts); 3, gas expandit (T2)
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix un corrent elèctric en fer travessar un gas ionitzat (plasma) per un camp magnètic, que fa que els ions de diferent signe siguin atrets cap als pols magnètics.
cinema belga
Cinematografia
Cinema produït a Bèlgica.
Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà…
Mali 2012
Estat
Les milícies d’Ansar Eddine controlen la meitat nord de Mali, on varen imposar una versió extremista de la xaria, i van iniciar la destrucció dels mausoleus de la històrica ciutat de Timbuctú © Dreamstime El 20 de desembre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar, per unanimitat i després d'intenses negociacions, una resolució que dóna llum verda al desplegament d'una força africana de 3300 efectius encarregada de recuperar el nord de Mali, en poder de tres grups islamistes Ansar Eddine, el Moviment per la Unicitat i Gihad a l'Àfrica de l'Oest MUGAO i Al-Qaida del Magrib…
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
Conrado del Campo y Zabaleta
Música
Compositor castellà.
Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…
escola de París
Nom amb el qual hom designà a partir del 1925 una sèrie d’artistes francesos i estrangers que, atrets per aquesta ciutat, hi han viscut i hi han elaborat llur manera d’entendre i de fer l’art.
Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J Pascin, Ch Soutine, M Chagall, A Modigliani, L Fujita, C Brâncusi, P Picasso, J González, J Miró, F Borés, J Gris, O Domínguez, L Fernández, AFenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental Sota el nom d’escola de París hom agrupa…