Resultats de la cerca

És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen, amb els de la…

Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a…

La palpitació és una sensació desagradable, incòmoda o fins i tot de vegades gairebé dolorosa, que hom experimenta al pit en percebre o esdevenir conscient del batec cardíac com que gairebé sempre es tracta de més d’un batec, hom parla en general de palpitacions, en plural Aquestes palpitacions solen ésser descrites pels malalts com a sacseigs o cops al pit, o bé com a salts del cor En general, les contraccions cardíaques no es perceben, és a dir, són inconscients De vegades, però, tant en circumstàncies normals com per l’existència de diversos tipus de trastorns esdevenen conscients i…

Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…

D’una família d’ètnia gitana, tocà la guitarra des de la infància D’adolescent treballà en diferents sales de ball parisenques El 1928 les cremades produïdes en un incendi a la caravana en què viatjava li inutilitzaren els dits anular i auricular de la mà esquerra Això l’obligà a realitzar un extraordinari reaprenentatge tècnic, que el dugué al virtuosisme El 1934 inicià la seva associació amb el violinista Stéphane Grappelli i formaren el Quintette du Hot Club de France juntament amb els guitarristes Roger Chaput i Joseph Reinhardt i el contrabaix Louis Vola, amb els quals…

En alguns tipus de telèfon moderns hi ha incorporat, a més, el disc de marcar

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia…

En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement…

Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors L’embòlia cerebral, o d’una…