Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…
cavicorni | cavicòrnia
Turolià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior, que jeu damunt del Vallesià i sota el Ruscinià.
L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax ,…
iac
iac
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de cos molt fort.
Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible
nyu

Nyu blau
James Steamer (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids.
El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica
Bernhard Bang
Veterinària
Medicina
Metge i veterinari, conegut especialment pels seus treballs sobre la brucel·losi dels bòvids.
Descobrí el bacil de Bang Brucella abortus , una brucella que origina la brucellosi o malaltia de Bang
Leptospirosi
Patologia humana
Definició La leptospirosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals —especialment, gossos, bòvids, porcins i rosegadors— i que pot ésser transmesa a l’home, a través del contacte amb l’orina d’animals infectats En l’home, la malaltia se sol manifestar amb síndrome febril, dolors musculars i conjuntivitis, però també pot ésser asimptomàtica, o bé originar quadres més seriosos Causes i freqüència L’ agent etiològic de la leptospirosi és la Leptospira interrogans , un bacteri del qual hi ha diversos subtipus capaços de provocar la malaltia en l’home…
búfal

Búfal cafre
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids
, de formes pesades, grossos en general.
El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en ramats nombrosos,…
El que cal saber de la tuberculosi
Patologia humana
La tuberculosi és una malaltia infectivocontagiosa encara freqüent, deguda al bacteri Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch, que afecta especialment els pulmons, però que també pot comprometre d’altres òrgans, com ara els ronyons, les glàndules suprarenals, els ossos o l’intestí, i que, en general, evoluciona de manera crònica Al nostre medi, el contagi de la tuberculosi es produeix en inhalar les secrecions respiratòries contaminades de malalts de tuberculosi pulmonar no tractada —sovint ignorada—, o bé que han iniciat el tractament en les dues darreres setmanes, o bé que no el…
seu
Alimentació
Bioquímica
Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera adient protegit de l’aire…