Resultats de la cerca

El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…

Nasqué de la consideració de l’alimentació com un dret bàsic i de la consciència del malbaratament i la distribució desigual dels aliments John van Engel posà en pràctica el concepte l’any 1966 a Phoenix Arizona, EUA, i el 1984 es creà a París el primer banc d’aliments europeu A l’Estat espanyol s’introduí per primer cop a Barcelona el 1987, fundat per Jordi Peix i Josep Miró, amb el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments Els bancs d’aliments s’agrupen en organitzacions estatals i regionals i, a escala mundial, en la Xarxa Global de Bancs d’Aliments , però…

Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el…

La gran extensió dels EUA feia difícil el control de l’oferta monetària per part d’un sol banc central, per la qual cosa es mantingué fins aleshores el sistema de banca nacional 1863, que deixava llibertat als bancs nacionals i estatals per a l’emissió de diners L’absència d’una política monetària motivà greus desequilibris, que conduïren a l’establiment, per part del Congrés  del Federal Reserve System, format per la junta de governadors del sistema de reserva federal òrgan gestor de la política monetària, encarregat de la fixació del tipus de redescompte, els coeficients obligatoris, la…

Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser…

Per 15 vots contra 13 el Tribunal Suprem determina que els clients s’han de fer càrrec de l’impost sobre la contractació de les hipoteques Es reverteix, així, la sentència que el mateix tribunal va emetre el dia 16 d’octubre segons la qual el pagament corresponia als bancs, al contrari de com fins ara s’havia interpretat El canvi de criteri del Suprem aixeca una onada de protestes i els bancs es revaloritzen a la borsa El dia 9 entra en vigor un decret aprovat pel govern de Pedro Sánchez pel qual els bancs han de pagar les hipoteques bé que no amb…

També conegut com a banc de negocis o banca d’empreses, per orientar-se bàsicament a aquest segment de clientela També es dirigeixen a inversors institucionals o administracions públiques El seu paper fou fonamental en la crisi financera que començà el 2007 per la seva participació en la titulització de préstecs hipotecaris, en especial d’aquells catalogats de subprime , i la seva posterior transmissió a altres institucions financeres, inversors institucionals i gestores de fons d’inversió i de plans de pensions Una de les tasques fonamentals d’aquestes entitats és emetre títols per al…

Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades

Aquest capítol està dedicat preferentment a tres bancs creats entre el 1919 i el 1924 Tots tres tenien un denominador comú havien après la lliçó de la competència, és a dir, la banca madrilenya i basca, que cobria el buit de la banca comercial a Catalunya Altres bancs catalans també ho feren, però ells combinaven les operacions comercials amb les tradicionals de la banca de valors i la promoció de negocis Eren bancs mixtos Acció del Banc de Catalunya El Banc de Catalunya fou el gran banc català de la primera part del segle XX No es mereixia el seu trist final el 1931 El Banc Urquijo Català…