Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
El que cal saber de les deformacions del nas
Patologia humana
Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat La deformitat…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
art andalusí

Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que…
Torre d’en Pega (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Únic mur que resta de l’antiga casa forta de Busquets, situada al pla, entre Riells i Breda V Buron Es situada al límit del terme de Riells, a l’extrem dels camps del mas Can Pega Les restes de murs són dins un bosc d’alzines abans, des d’aquest castell es devia poder albirar tota la plana de conreus lleugerament inclinada que s’estén pel contraforts del Montseny Mapa 365M781 Situació 31TDG615239 Seguint la carretera que va de Breda a Riells, havent passat el límit de municipi, a mà dreta, una mica abans del mas les Agudes, hi ha Can Pega Uns 150 m abans d’aquest mas i molt a prop de…
Bitxac comú
El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…
Trenca
Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-BaixCinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
Xatrac menut
El xatrac menut Sterna albifrons , molt més petit que la resta de xatracs fins a 24 cm, s’identifica fàcilment per les seves dimensions i, en el període estiuenc, per la taca blanca del front, ben visible en aquest exemplar, aclofat damunt dels ous, fotografiat al delta de l’Ebre Noteu, també, el color groc del bec, que es fa negre a la punta Anna Motis El xatrac menut és una espècie estival present al llarg del litoral dels Països Catalans, concentrada localment en colònies, que s’observa escassament en migració i de la qual alguns hiverns resten individus isolats al delta de l’Ebre i en…
Antoni Viladomat i Manald

Estàtua d’Antoni Viladomat a Barcelona
© Lluís Prats
Pintura
Pintor.
Fill del daurador Salvador Viladomat i de la seva muller, Francesca Manald, que, vídua des del 1687, el posà d’aprenent del pintor collegiat a Barcelona Joan Baptista Perramon Cap al 1711 fou collaborador de l’italià Ferdinando Galli Bibiena , l’artista més destacat de la cort del rei arxiduc Carles III a Barcelona, en la decoració de la desapareguda església de Sant Miquel Sens dubte fou aquesta una circumstància molt positiva per a la seva formació, com es demostrà en la creixent producció dels anys següents Com a conseqüència de la seva oposició a l’esperit gremial i menestral que…
Oriol
L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…