El xatrac menut (Sterna albifrons), molt més petit que la resta de xatracs (fins a 24 cm), s’identifica fàcilment per les seves dimensions i, en el període estiuenc, per la taca blanca del front, ben visible en aquest exemplar, aclofat damunt dels ous, fotografiat al delta de l’Ebre. Noteu, també, el color groc del bec, que es fa negre a la punta.
Anna Motis.
El xatrac menut és una espècie estival present al llarg del litoral dels Països Catalans, concentrada localment en colònies, que s’observa escassament en migració i de la qual alguns hiverns resten individus isolats al delta de l’Ebre i en algunes localitats del País Valencià. Totes les observacions són del litoral, llevat d’alguna de possible de l’interior del Principat i de la Catalunya Nord. A les Balears, és un migrador escàs o rar (a Menorca, excepcional), amb una possible reproducció isolada el 1930.
Les colònies conegudes són: els estanys de Canet i Salses (40 parelles), els sorrals de la badia de Roses (menys de 5 parelles fins, aproximadament, el 1974), el delta del Llobregat (una parella), el delta de l’Ebre (650 parelles el 1980), Cabanes-Torreblanca (3 parelles), l’hipòdrom del Saler (5 parelles), les salines de Santa Pola (mínim de 100 parelles); a les salines de la Mata i l’albufera del Fondo, n’hi ha bastants menys. Les xifres anteriors són referides al 1984, per tal com el xatrac menut pot variar molt, segons els anys, la població nidificadora. Així, a la devesa del Saler, l’any 1964 hi havia una nombrosa colònia que resta reduïda actualment a uns pocs reproductors, i les fluctuacions al delta de l’Ebre han estat també molt importants des dels anys seixanta fins ara.
El xatrac menut sovinteja la mar, les platges, els aiguabarreigs marins, les salines, les badies marines i les llacunes litorals, on pesca amb freqüents cabussaments, i situa les seves colònies sobre sorrals i platges nues (també en illes de salines i llacunes) a la vora de l’aigua.
Hi ha ocells que gairebé no fan niu, sinó que deixen els ous en petites concavitats del terreny, a la sorra, com el xatrac (Sterna albifrons).
Marcel·la Chinchilla, Jordi Muntaner, Anna Motis i Xavier Ferrer.
Les arribades als indrets de reproducció del delta de l’Ebre es donen durant la primera quinzena d’abril i la major part de les postes, entre mitjan maig i mitjan juny. El pas primaveral als Països Catalans abraça des de la tercera desena de març (21.03.78, data més primerenca) fins a la segona de maig (19.05.84, data extrema), amb el fort de migradors durant la segona i la tercera desena d’abril. Els xatracs menuts abandonen les colònies de reproducció durant el setembre, majoritàriament abans del dia 15. El pas tardorenc és molt poc manifest a casa nostra i ocupa la segona quinzena d’agost i el setembre, amb el 28.09.84 com a data més extrema.
La hivernada, sempre d’efectius molt minsos, com a màxim de l’ordre d’una desena o així, ha estat reportada al delta de l’Ebre durant 3 temporades (1956, 1975 i 1976), a l’albufera de València-devesa del Saler el 1982 i el 1984 (tot i que probablement també ho deuen haver fet altres temporades) i a Calp-Moraira (Marina Baixa) el 1984.