Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Pere Salvà i Mallén
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i bibliògraf.
Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili 1824 i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París En 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la installada allà Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá 1872, una bona part del qual fou obra seva
Anselm Albareda i Ramoneda
Literatura catalana
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i la llicenciatura de teologia a Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament en història medieval al Vaticà i a Friburg de Brisgòvia Fou responsable de la impremta de Montserrat i arxiver del monestir Fundà dues colleccions de documents i estudis “Analecta Montserratensia” 1917, 1918 i “Catalonia Monastica” 1926 1927 Ben aviat es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes biblioteques i arxius d’Europa, la qual cosa li permeté de publicar gairebé un centenar d’obres, entre…
Antoni Elias i de Molins
Literatura catalana
Erudit i bibliògraf.
Pertangué al cos d’arxivers i bibliotecaris Creà i dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona i en publicà un catàleg 1888 Publicà i dirigí, amb Josep ↑ Pella i Forgas , la “Revista Histórica Latina” 1874-77, i promogué la “Revista de Ciencias Históricas” i la “Revista Crítica de Historia y Literatura” És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX , en dos volums 1889-95, una obra discutida en el seu moment, però de consulta útil Publicà manuals de dret i nombrosos treballs de caràcter tècnic i erudit, entre els quals cal citar…
Josep Ribelles i Comín
Literatura catalana
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari “El Ruiseñor”, la “Revista Industrial i Mercantil”, i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista “Barcelona Urbana” Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la “Biblioteca Valenciana Popular” 1914-15 i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Els seus estudis foren premiats en diverses ocasions el 1902 els Jocs Florals de València li guardonaren el Catàleg de les obres publicades en valencià des del sigle XV…
Pere Vidal
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
Arxivística i biblioteconomia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg i bibliògraf.
Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino 1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…
,
Vicent Ximeno i Sorlí
Arxivística i biblioteconomia
Història
Historiografia catalana
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…
, ,
Antoni Elias i de Molins
Historiografia catalana
Erudit, bibliògraf i arqueòleg.
Vida i obra Era germà de l’advocat i economista Josep Elias i de Molins Barcelona 1848 – Blanes 1928 i fill del jurista Antoni Elias i d’Aloy Arenys de Mar 1877 – Barcelona 1881, un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí…
Lluís Joan de Vilafranca
Historiografia catalana
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Nom de religió de l’erudit caputxí Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà moltes obres…
Antoni Palau i Dulcet
Historiografia catalana
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La Renaixença sobre…