Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Castell d’Albatàrrec
Art romànic
El poble d’Albatàrrec és a 147 m d’altitud, a la plana alluvial de l’esquerra del Segre Aquest indret fou colonitzat, conjuntament amb Vilanova de Fontanet avui la Bordeta, Albarés i Pedrós, en una data posterior al 1168 Repoblat per habitants del nucli de Lleida Albatàrrec es convertí en un “ carrer ” de la ciutat de Lleida, caràcter que no perdé fins ben entrat el segle XIV No han pervingut, malauradament, notícies d’època medieval del castell d’Albatàrrec Tanmateix hi ha referència d’un tal Pere d’Albatàrrec, de ben segur senyor del lloc, el qual l’any 1191 va cedir tots els…
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a…
Joan Molas, introductor dels maons refractaris
Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…
Qüestió de noms: toponímia i política
Per a examinar quina va ésser la influència de la política en les nomenclatures urbanes entre el 1860 i el 1900, han estat utilitzats reculls de toponímia, de noms de vies urbanes, la Geografia General de Catalunya , de Carreras i Candi, i alguns Padrons d’habitants, entre altra bibliografia impresa Algun d’aquests documents tira enrere fins el 1813, i alguns altres, endavant fins el 1910 Aquests anys són els dels documents i no sempre els de l’atribució municipal La diversitat d’anys no afecta negativament el resultat de l’examen Entre els noms de personatges, el de Colom fou un dels més…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més…
Vilatge de Vinatesa (Lleida)
Art romànic
Situació El tossal més meridional dels tres que hi ha a Vinatesa, amb restes d’una fortificació i d’habitatges adossats a la penya ECSA-J Bolòs La partida de Vinatesa és situada al sud-est de la ciutat de Lleida, prop del terme d’Artesa de Lleida En aquesta partida, hi ha diversos turons, habitats en època medieval i situats al costat sud del rec de la Femosa Mapa 32-15 388 Situació 31TCG044043 Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que des del Cappont va a la Bordeta i després cap a Artesa de Segre Poc després, agafarem la carretera que va a l’aeròdrom d’Alfés A 1 km del trencall, ja…
Josep Monteys. El tintorer esdevingut estampador
Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…
Els Batlló
Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…
Albatàrrec
Albatàrrec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d’Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW És format per tres unitats naturals ben diferenciades la zona alluvial pròxima al Segre, que circula per l’extrem NW parallel al canal d’Urgell, també dins el terme, amb terrasses quaternàries un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el SE, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós 229 m El terme comprèn el…