Anunci (Guía consultora. Indicador General de Barcelona, 1877). Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació. La seva especialització serà el color roig.
La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors. Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants. La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau. L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer ell de químic.
Un dels colors més difícils d’obtenir era l’anomenat roig d’Adrinòpolis o roig turc. Andrinòpoli era una ciutat de la Turquia europea, a prop d’Istanbul. El color s’obtenia d’una planta —la roja tintòria— coneguda des de temps immemorials per la seva capacitat tintòria. La roja procedia de l’Àsia, arribà a Europa a través de Turquia i s’adaptà per tota l’àrea mediterrània.
Els turcs mantingueren ben guardat el procés d’obtenció del roig. S’obtenia a través d’un procés de dessecació de l’arrel —alitzari—, pulverització i fermentació. Els francesos tingueren greus problemes per trobar el sistema.
Al començament del segle XIX, el doctor en farmàcia Josep Anton Balcells i Camps (1777-1857) reeixí en el seu intent d’obtenir un roig d’Adrinòpolis de gran qualitat. Per a explotar l’invent es constituí el 1802 una societat entre ell, Joan i Josep Monteys, els germans Puig i Josep Monteys Bagunà. Establiren una fàbrica al Clot, al terme de Sant Martí de Provençals (Elias de Molins, Diccionario bibliográfico, vol. I, pàg. 222).
És la primera referència que trobem del nom Monteys unit al del roig d’Adrinòpolis, una vinculació que durarà gairebé un segle. El 1822 trobem un tintorer anomenat Josep Monteys, que és presumiblement el mateix. Seria lògic creure que el Dr. Balcells s’hagués associat amb un o uns tintorers o teixidors a l’hora de buscar aplicacions pràctiques al seu descobriment.
Això no obstant, l’empresa d’estampació de Josep Monteys i Pla no s’inicià fins al començament de la dècada dels anys trenta. És clar que pel mig hi havia hagut la guerra del Francès (1808-14), l’entrada i ocupació dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823-27) i la primera guerra Carlina (1833-40). Eren anys dolents per a desenvolupar activitats industrials.
El roig d’Adrinòpolis continua essent un producte demanat, si bé s’ha estès ja el procediment de fabricació. A la guia del 1842, a la ciutat de Barcelona i extramurs trobem vuit establiments que es dediquen exclusivament a l’obtenció d’aquell roig. La majoria a Sant Martí de Provençals, la Bordeta i Sants. Entre ells hi ha Josep Monteys i Pla.
El 1841, l’estampador es donà a conèixer a l’Exposició Industrial de Madrid. En sortí amb una medalla de bronze en un gènere considerat molt difícil. Hi havia aportat dues peces d’indiana i set mocadors estampats. El jurat li donà el premi, sobretot, per la “brillantez y permanencia de los colores, especialmente del encarnado llamado Andrinópoli.”
Paper comercial de Josep Montenys i Fill.
El taller de Monteys estava al núm. 51 del carrer de l’Hospital de Barcelona, però els prats on assecava les teles eren a Sants, al costat de la riera de Magòria. Josep Monteys incorporà el germà Jaume i l’empresa es convertí en Monteys i Germà. A mesura que avança el segle, ha consolidat la i grega del cognom en lloc de la i llatina, que sortia anys abans alguna vegada. És una conseqüència de l’aparició del registre civil i la necessitat de mantenir el mateix criteri en documents oficials.
El negoci s’amplià amb la filatura i el teixit de cotó des del final de la dècada dels anys cinquanta. Tenen un despatx al carrer de la Palma de Sant Just, al costat de la plaça barcelonina que porta el nom del sant i de la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, però la fàbrica és a Sants.
El 1860, amb motiu de l’exposició barcelonina, el cronista Orellana s’enamora i enalteix llargament els seus productes, de la mateixa manera que ho havia fet tres anys abans el farmacèutic Ronquillo (Diccionario, pàgs. 363 i 371, vol. IV). Manté la seva especialització en mocadors estampats amb el roig de la casa, però també presenta productes filats i teixits a casa seva, tots ells estampats. Es tracta de piqués, és a dir teles de cotó formades per dos teixits aplicats l’un sobre l’altre, un producte del qual els anglesos eren els capdavanters. I també brillantines o jaconàs que són teixits de cotó fets amb màquines de jacquard, de color blanc de fons amb dibuixos estampats. Els Monteys es distingeixen per les diferents grandàries dels teixits, que suposa l’aplicació de telers de diverses mides; i per la riquesa dels dibuixos i els dissenys.
El 1862, els germans Monteys tenen a Sants un prat per posar a eixugar les peces i fer bullir els productes tintoris, una perrotina, una màquina de vapor, 30 taules per a estampar a mà i 49 treballadors.
El 1871, en un anunci, els germans Monteys —J. i C. Monteys i Companyia— encara destaquen que la seva especialitat és la del color roig.
L’empresa continuarà en mans de Josep Monteys, primer, i després, en les dels seus fills Josep, Emili i Manuel Monteys i Serra. El 1892, la casa Fills de J. Monteys tenia fàbrica de filats a Sant Llorenç de Campdevànol (Ripollès) al costat del riu Merdàs. El 1928, Fills de Josep Monteys es transformà en Monteys SA, amb un capital de dos milions de pessetes. Uns anys més tard, quedarà integrada en el grup industrial Vilà, els introductors de la fibra artificial.