Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per…
Antonio de Ulloa
Marí i científic andalús.
Fou guàrdia marí i prengué part en la guerra de successió de Polònia 1733-35 Participà en l’expedició que, promoguda per l’Académie des Sciences de París, s’encarregà de mesurar l’arc de meridià terrestre al Perú féu aquest viatge juntament amb Jordi Joan i Santacília 1735-45 De tornada a Madrid, després d’haver estat fet presoner pels anglesos, es dedicà a activitats diverses, científiques i militars Organitzà collegis de cirurgia, jardins botànics, gabinets d’història natural, observatoris astronòmics, etc Féu estudis sobre la impremta i la indústria tèxtil Ocupà també càrrecs…
Les institucions de la Il·lustració. 1700-1789
L’Europa de la Illustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera Centres de la cultura illustrada europea La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes…
Augustin Pyrame de Candolle
Botànica
Botànic ginebrí.
Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis…
Mariano Lagasca Segura
Botànica
Metge i botànic aragonès.
Format a Tarragona i a València, on estudià medicina, anà a Madrid a estudiar botànica Collaborà en els “Anales de Ciencias Naturales”, on el 1802 publicà la Introducción a la Criptogamia española en collaboració amb DGarcía i Sde RClemente Durant la guerra del Francès exercí com a metge militar i publicà, a Oriola, els primers fascicles de les Amenidades naturales de las Españas Acabada la guerra, fou nomenat director del Real Jardín Botánico de Madrid i començà a preparar una monografia sobre les gramínies Durant el Trienni Constitucional fou diputat i hagué d’exiliar-se a Londres després…
Jaume Salvador i Pedrol
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint…
Els Lusíades
Literatura
Poema èpic portuguès, obra de Luís Vaz de Camões.
Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment…
Josep Maria Camarasa i Castillo
Biologia
Biòleg.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica –fundador i primer president en 1991-93– És autor de…
Hilari Sanz Gonel
MUSEU COLET
Escalada
Esquí
Espeleologia
Esquiador, espeleòleg i escalador.
S’inicià en l’excursionisme al Club Excursionista de Gràcia CEG i també fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, on exercí el càrrec de secretari i de vicepresident 1976-84 Participà en rallis de muntanya, marxes d’orientació i de regularitat, i impulsà la Comissió de Jovent del CEC amb l’organització, durant una quinzena d’anys, d’activitats i cursos de monitors de muntanya Mostrà des de sempre molt interès per la natura, i en concret per l’estudi dels bolets i les orquídies Fou soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i, dins del CEC, del Grup d’Estudis Botànics…
Escola de Jardineria Rubió i Tudurí
Botànica
Jardineria
Escola de jardineria de Barcelona oberta l’1 de setembre de 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelon.
Fou la primera escola de jardineria de l’Estat espanyol Després d’una petita aturada durant i després de la Guerra Civil de 1936-39, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau amb un programa d’estudis de tres anys, que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant…