Resultats de la cerca

La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients…

Era d’origen patrici, però també hi hagué branques d’origen plebeu, com la dels Balb

La braquiació comporta un allargament desmesurat de les extremitats anteriors i dels dits de les mans, llevat el polze, que s’adapten a agafar-se fortament a les branques

Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…

Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’enriqueixen tan de pressa com el tronc i les branques Hom classifica…

Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten molt el fred Es poden cultivar…

En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons