Resultats de la cerca

Actuà a partir del 1599 al Collegium Mauritianum de Kassel, llevat d’un interval 1606-12 durant el qual estudià amb GGabrieli a Venècia Fou mestre de capella de l’elector de Saxònia a Dresden des del 1617 fins a la seva mort La part més significativa de la seva producció pertany a la música religiosa vocal salms, motets, cançons sagrades, concerts espirituals i càntics espirituals En forma manuscrita hi ha, entre altres nombroses obres, Die sieben Worte Jesu Christi ‘Les set paraules de Crist’, ~1645 i tres passions segons sant Lluc 1653, segons sant Mateu 1666 i segons sant Joan…

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i…

Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions són molt…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar 1929

S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències…

Desenvolupament enciclopèdic És el primer llibre publicat per Verdaguer després de L’Atlàntida i també el primer en què recull poemes lírics, amb els quals complementava, o rectificava, la imatge pública que volia donar de si mateix com a poeta religiós,i més concretament com a poeta místic, després d’haver-ho fet com a poeta heroic El poema “Cant d’amor” exposa aquesta intenció, i el pròleg propi incorporat a partir de la segona edició 1882, 1885, 1891 defensa la seva poesia i la validesa de la poesia mística La primera edició acabava amb una secció titulada “Càntics”, amb…

Fou infant cantor a la catedral de Ciutat de Mèxic, on tingué com a mestres Antonio Salazar i J de Ydíaquez L’any 1708 era organista de la seu El seu talent musical fou reconegut pel duc de Linares, gran admirador de l’òpera italiana Al palau del duc, Zumaya estrenà la seva òpera en tres actes La partenope 1711, la primera òpera completa feta a l’Amèrica del Nord Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic el 1715, i el 1739 es traslladà a Oaxaca La seva producció musical comprèn música religiosa en llatí, com ara misses, himnes, lamentacions i càntics, i…

Estudià a Roma amb Francesco Foggia i el 1673, quan només tenia setze anys, fou nomenat mestre de capella a la població de Monterotondo, prop de la capital italiana El 1676 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Rieti i posteriorment exercí funcions similars en diverses esglésies de Roma, com Sant Joan del Laterà o la Capella Giulia Entre el 1692 i el 1731 fou el responsable de les interpretacions musicals que promovia el cardenal Pietro Ottoboni Pitoni fou un compositor prolífic de música religiosa Escriví més de 3 000 obres sacres, entre misses, salms, himnes, càntics i motets…

Inicià els estudis musicals i eclesiàstics al seminari de Tortosa i els continuà a Barcelona, ciutat aquesta darrera on estudià composició i harmonia amb VM Gibert Fou capellà, organista i mestre de capella de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar durant trenta-nou anys Escriví vuitanta corals a quatre veus, amb lletra de mossèn Pere Ribot, el poema coral Los poetas a la Verge de Montserrat , amb text de Jacint Verdaguer, tres misses -entre les quals destaca la Missa in Honorem Assumptionis Beatae Mariae Virginis a tres veus-, nadales -amb text de Ramon Muntanyola-, goigs, …

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps…