Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
sulfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua que es fonen a 513°C.
Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid
perla

Ostra amb perles
Arts decoratives
Formació natural secretada accidentalment i sense cap mena d’intervenció humana a l’interior dels mol·luscs, especialment al de certes espècies d’ostres.
És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural
esponges calcàries

L’esponja calcària Clathrina clathrus
Parent Géry (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Classe de porífers caracteritzats pel fet de tenir l’esquelet format per espícules calcàries.
La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça
zooxantel·la
Botànica
Nom donat a certes algues unicel·lulars del grup dels cromòfits que viuen en simbiosi dins el cos d’animals pluricel·lulars (celenterats, mol·luscs) o de protozous (radiolaris, foraminífers).
Les zooxantelles són particularment abundants en els madreporaris dels esculls corallins Són els organismes que donen el seu color al corall , amb el qual estableixen una relació simbiòtica i al qual aporten nutrients L’augment de la temperatura de l’aigua del mar comporta la minva de les zooxantelles, la qual cosa deixa a la vista l’esquelet blanc de carbonat càlcic del corall, fenomen conegut amb el nom d’ emblanquiment del corall , i que n’amenaça la supervivència
desmidials
Botànica
Ordre de conjugàcies constituïda per algues unicel·lulars d’aigua dolça.
Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes o les de…
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla calcícola encara és…
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La nata gelada…
sulfat de calci
Química
Compost que ocorre a la natura en forma anhidra (anhidrita) i de dihidrat (CaSO 4
· 2H 2
O) (guix).
La varietat translúcida és anomenada alabastre És emprat en quantitats importants en la fabricació de ciment de sulfat d’amoni, i també per a preparar òxid de calci i anhídrid sulfúric per descomposició tèrmica Per reducció amb carbó a alta temperatura dóna sulfur de calci Gràcies a aquestes i a d’altres reaccions possibles, el sulfat de calci natural constitueix una reserva estimable de sofre elemental i de composts de sofre, a la qual hom ha fet atenció quan ha estat considerada escassa la disponibilitat mundial de sofre Alhora el sulfat càlcic resulta com a subproducte de nombrosos…
arsenat
Química
Qualsevol sal de l’àcid arsènic
.
Se'n coneixen tres tipus M I H₂AsO₄, M I ₂HAsO₄ i M I ₃AsO₄ que són les sals mono-, di- i trimetàlliques d’aquestes només les alcalines són solubles en aigua Sota aquesta mateixa denominació són incloses les sals de l’àcid metaàrsenic HAsO₃ i piroàrsenic H₄ As₂O₇ Hom obté els arsenats per oxidació dels arsenits per deshidratació dels ortoarsenats són obtinguts els piro i metaarsenats La semlança entre l’ió fosfat PO₄ 3- i l’arsenat AsO₄ 3 - fa que les seves sals presentin propietats semblants Tots els arsenats són extremadament tòxics Hom els empra en la indústria, especialment en l’…
dessecació
Química
Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de…