Resultats de la cerca

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…

L’església de Sant Martí existia ja el 898 i tenia sacerdot propi El cabiscol Ponç la féu reedificar abans del 1064, i s’hi treballava encara el 1078, quan el seu hereu Joan féu deixes per cobrir-la El 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció, i el 1118 Berenguer Amat l’encomanà al bisbe de Girona El 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú, la cedí a l’abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de canonges La fundació, però, no es féu fins el 1164, que s’hi installà una comunitat, presidida per…

Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la…

És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s XVIII, al…

En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia definit el concili…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de Segur Des de molt aviat exercí funcions parroquials, les quals ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic El castell de Segur es documenta a partir de l’any 1075, en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona unes terres que tenien al terme del castell de Segur, les quals eren de Borrell Bonfill L’església es documenta a partir de l’any 1105, en el testament de Guillem Ramon de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Calonge No tingué funcions parroquials i no degué passar de sufragània o de capella rural del lloc de Quadres Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona, senyors del lloc Les primeres notícies del lloc i de l’església corresponen a l’any 1154, quan en la butlla del papa Anastasi IV per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions confirmades apareix la de Sant Joan de Quadres Quadris , amb la vila i els delmes No es coneix com passà a…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere…

Segons reporta el cartulari de la canònica de Santa Maria de Solsona, fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui concedí a l’esmentada canònica solsonina de Santa Maria l’església de Sant Bartomeu, situada al castell d’Albelda, amb tots els béns que tenia la “ ad illum diem quando cepi castrum ” a la darreria del segle XI La nova propietat de la canònica no fou confirmada per la butlla del papa Urbà II atorgada el 1097, cosa que planteja dubtes sobre la datació inicial L’obra dels canonges de Solsona comptà amb la collaboració del comte Ermengol VI, en…

Castell, ara desaparegut, que era situat al nord-est d’Ivars, a l’actual veïnat del mateix nom Fou un castell sota domini de la canònica d’Urgell, la qual tingué disputes durant el segle XII amb els Puigverd, que n’eren castlans El castell és esmentat per primera vegada el 1158, en què Miró Guillem de Puigverd va reconèixer que tenia injustament la meitat del castell i va acceptar que l’havia de posseir pels canonges i que després de la seva mort retornaria a la canònica d’Urgell El mateix Miró Guillem de Puigverd, el 1161, va renunciar a tots els seus drets sobre el…