Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
brunyidora
Tecnologia
Màquina per a efectuar el brunyiment d’una superfície, generalment per fregament amb pedres abrasives de gra molt fi.
Les brunyidores per a superfícies cilíndriques interiors solen constar d’una bancada, una columna i un capçal que transmet un moviment de rotació a l’eix vertical, que conté un mandrí, proveït d’uns sectors de pedra abrasiva expansibles radialment en el seu extrem inferior el qual alhora es desplaça axialment amb un moviment alternatiu Per a superfícies cilíndriques exteriors hom sol fer girar la peça entorn del seu eix mentre la pedra abrasiva oscilla axialment i exerceix, alhora, una certa pressió sobre la perifèria de la peça
oxitall
oxitallament de planxes d’acer amb una màquina automàtica de quatre capçals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de tallament de planxes metàl·liques mitjançant una oxidació local a alta temperatura.
Generalment hom el realitza amb un bufador oxiacetilènic especial, proveït d’un bec per on hom fa sortir oxigen a alta pressió un cop la zona a tallar ha estat convenientment escalfada per la flama oxiacetilènica Pot realitzar-se manualment, resseguint amb el bec del bufador el traçat prèviament realitzat sobre la planxa, o bé automàticament oxitallament a màquina, procediment en el qual el bufador o bufadors va muntat sobre un capçal que es desplaça sobre la superfície de la planxa seguint les ordres de comandament que rep d’un sistema copiador resseguint mecànicament o…
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un…
capcinal
Manta, gec, etc, que hom fa servir de coixí o capçal.
El que cal saber de l’acalàsia
Patologia humana
L’acalàsia o cardiospasme és un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la disminució dels moviments que condueixen el bol alimentari al llarg de l’esòfag i per la contracció de l’esfínter que obre el pas als aliments cap a l’estómac Per tal d’atenuar el símptoma principal la disfàgia o dificultat a deglutir el bol alimentari, hom aconsella de mastegar adequadament els aliments i empassar-se’ls acompanyats de petits glops d’aigua En alguns casos, igualment és útil de menjar dret i realitzar inspiracions forçades en empassar-se els aliments Per tal d’evitar que els aliments…
CD-ROM
Electrònica i informàtica
Disc compacte que pot emmagatzemar grans quantitats d’informació no modificable per l’usuari i consultable mitjançant un lector adequat.
Gràcies a la seva alta capacitat d’emmagatzematge són habituals els discs de 700 Mb, que poden emmagatzemar unes 300 000 planes de text i el seu baix preu, s’han convertit en un mitjà idoni per a distribuir grans quantitats de dades, com programes o enciclopèdies Els darrers anys s’han comercialitzat també el CD- ROM gravable s’hi poden gravar dades només una vegada i el CD-ROM regravable s’hi pot gravar, esborrar i tornar a gravar Així doncs, el CD-ROM esdevé suport per a emmagatzemar i transportar dades també a nivell d’usuari Internament, un CD-ROM consta d’una sola pista en espiral…
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…
màquina de parar
Indústria tèxtil
Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
Consisteix en un llit o suport del plegador o plegadors d’ordit segons que provingui d’un ordidor seccional o d’un ordidor directe, respectivament, una pastera que conté l’aprest amb els seus elements auxiliars, com ara els cilindres de guia, els cilindres escorredors, els sistemes de calefacció i d’addició de l’aprest i els instruments per a mantenir-ne constants la temperatura i la viscositat, un assecador d’aire calent o més generalment de tambors escalfats per vapor recoberts de tefló per tal d’evitar l’adhesió dels fils aprestats als tambors i accionats de manera que els fils no estiguin…
Tarassona

Nucli antic de Tarassona
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Queiles.
Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella i Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’Aragó i els…
bloc de baix soroll
Electrònica i informàtica
Capçal de radiofreqüència format d’un únic bloc receptor que opera en les freqüències de microones.
Comprèn un filtre passabanda, un amplificador de baix soroll, un mesclador, un oscillador local i una etapa de freqüència intermèdia Usat per a la recepció d’emissions per satèllit, aquest bloc va en el focus de l’antena parabòlica Actualment un mateix LNB proporciona dues bandes de freqüència de sortida, de 950 a 9 150 MHz i de 1100 a 2 150 MHz, que alhora es divideixen en dues més en funció de la polarització horitzontal o vertical del senyal rebut en la banda de 10,7 a 12,75 GHz