Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Eduard Sanahuja i Yll
Literatura catalana
Poeta.
Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987, En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs…
,
José Martín Recuerda
Teatre
Autor dramàtic andalús.
Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán, obtingué notables…
Lluís Millà i Gàcio
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Escriptor i actor.
Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926 Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…
,
Maria Lluïsa Amorós i Corbella

Maria Lluïsa Amorós i Corbella
© Arx. M. Ll. Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993, D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una…
,
Jaume Figueras i Rabert
Cinematografia
Crític de cinema i exhibidor.
Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas, i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de Catalunya amb…
Rosa Victòria Gras i Perfontan
Literatura catalana
Dramaturga i pedagoga.
Doctora en filologia catalana i professora d’elocució i dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1982-2012, compaginà la docència amb l’escriptura dramàtica Guanyà el primer premi Lisístrata al Festival de Teatre de Sitges del 1981 amb El crit dins d’una capsa de cotó i el primer premi Cassandra el 1987 amb La vigília Publicà també, entre altres, La nit de les dues llunes 1990, Balneari celeste 1996 i El contraverí 1998, que aplega cinc peces seves de teatre històric També traduí al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward…
necesser
Indumentària
Capsa o estoig per a dur-hi els estris de costura o de tocador.
reliquiari
reliquiari de fusta de Sant Martí de Puig-reig, decorat amb motius arquitectònics d’estil llombard (s XIII)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Cristianisme
Capsa, estoig, de material i forma variats, on hom conserva una relíquia o relíquies.
Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…
Joaquim Partagàs i Jaquet

Joaquim Partagàs realitzant la demostració de màgia espiritista «El crani animat»
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista.
Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat…
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el…