Resultats de la cerca

Hom els anomena anteposant el prefix orto al nom de la part carboxílica de la molècula

En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…

Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…

El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…

El de cadena carbonada lineal és l’àcid butanoic o n -butíric, i el de cadena ramificada és l’àcid metilpropiònic o isobutíric L’àcid n -butíric és un líquid oliós amb olor d’oli ranci, present en la mantega, obtingut per fermentació dels carbohidrats o per oxidació del butiraldehid És emprat en la síntesi dels seus èsters, alguns dels quals són útils en perfumeria i en les indústries farmacèutica i alimentària

En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…

Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…

D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als àcids…

Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic