Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
catalitzador
Transports
Aparell emprat per a reduir l’emissió de substàncies tòxiques dels gasos d’escapament produïts pel motor tèrmic d’un vehicle fins a uns límits mínims, fixats per norma, i basat en la combustió catalítica d’aquests gasos.
Utilitzat en els automòbils moderns, és d’ús obligatori per a tots els vehicles sortits al mercat després de l’1 de gener de 1993, els quals l’han de dur incorporat de fàbrica Els valors baixos dels gasos tòxics residuals són impossibles d’aconseguir amb els motors de combustió interna corrents i per això cal recórrer a la incorporació d’un convertidor catalític muntat a l’escapament Entre els diferents tipus de catalitzadors, el més corrent per als vehicles de turisme és el de tres vies, anomenat així perquè elimina tres tipus de gasos CO monòxid de carboni, HC hidrocarburs…
transesterificació
Química
Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster, d’acord amb l’equació:
.
La transesterificació és un procés reversible que transcorre amb un mecanisme molt semblant al de l’esterificació de Fischer i que pot ésser catalitzada tant per àcids com per bases Hom la porta a terme industrialment emprant titanats d’alquil TiOR 4 com a catalitzadors La transesterificació pot ésser aplicada en la preparació d’èsters d’alcohols complexos a partir d’èsters metílics, desplaçant l’equilibri mitjançant la destillació de metanol a mesura que es va alliberant
Ryoji Noyori
Química
Químic japonès.
Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…
cicle de Bethe

Cicle de Bethe
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt de reaccions termonuclears proposat per H.A. Bethe com a procés productor d’energia en certs tipus d’estels.
És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó
transposició de Wolff
Química
Reacció mitjançant la qual una α-diazocetona es converteix en un cetè d’acord amb l’esquema
.
A la pràctica, a causa de la gran reactivitat d’aquests composts, hom aïlla els productes resultants de l’atac dels reactius presents en el medi de reacció sobre el cetè Hom la porta a terme escalfant l’α-diazocetona, en dissolució, amb catalitzadors com ara amines, òxid d’argent, níquel Raney, o, simplement, per acció de la llum ultraviolada És emprada en síntesi orgànica, i constitueix un dels passos del mètode d’homologació d’àcids carboxílics conegut com a síntesi d'Arndt i Eistert
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
polietilè d’alta densitat
Química
Polímer de cadena lineal constituïda per àtoms de carboni concatenats units mitjançant enllaços covalents.
És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica…