Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Castell de Penallonga (els Pallaresos)
Art romànic
Els minsos vestigis del castell de Penallonga, conegut popularment com “el Castellot”, són situats en un turó proper a la carretera entre Perafort i els Pallaresos, a la partida del Comellar D’aquesta fortalesa, inclosa en època medieval dins el territori del Codony-Montoliu, tan sols s’han localitzat notícies documentals tardanes Una primera menció data de l’any 1391, quan consta que fou venut pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb alguns drets reials sobre viles i llocs camptarragonins, per una quantitat total de 17 000 florins d’or d’Aragó L’any 1411, Arnau de…
Onofre Reixach
Música
Compositor i organista menorquí.
És possible que comencés la seva formació musical al seminari de Ciutadella, on realitzà els estudis eclesiàstics Fou alumne del compositor català Ramon Carnicer, que residí a Menorca del 1808 al 1814 El 1813 fou nomenat organista de la seu de Ciutadella i l’any 1825 assumí la plaça de mestre de capella de la catedral menorquina, aquest darrer que exercí durant vint-i-cinc anys El 1850 ocupà novament el lloc d’organista catedralici, càrrec que no deixà fins a la seva mort La seva popularitat i el seu prestigi s’evidenciaren en el seu enterrament, al qual assistiren massivament els habitants…
Les grans esglésies de tres naus
Art gòtic
L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a…
Salzburg
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre el Tirol a l’W, Caríntia al S, Estíria a l’E, Alta Àustria al NE i Baviera al NW.
La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i metallúrgiques d’…
Castell de Puigdelfí (Perafort)
Art romànic
L’antic castell de Puigdelfí, aixecat al capdamunt d’una de les cingleres que dona al Francolí, en un lloc amb clars antecedents d’època romana, ocuparia el replà que integren l’actual plaça de l’església, el temple parroquial de Sant Sebastià i els carrers que hi porten Avui no hi ha més restes del castell que la mateixa estructura dels carrers —estrets, costeruts i amb formes sinuoses—, la toponímia dels carrers i cases, i fragments d’edificacions reaprofitades i incorporades en construccions posteriors La primera donació que inicià la colonització de les terres veïnes de la ciutat de…
Lluís Ferran i Ferrament
Música
Organista i compositor.
Fou membre de la nissaga de músics vigatans coneguts amb l’àlies de Vila , que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII Ferran provenia d’una rica família de mercaders de Vic i era nebot de Pere Alberc i Ferrament , organista de la catedral de Barcelona Alberc sollicità l’assistència d’un organista coadjutor del capítol barceloní al març del 1580 per a aquest fi, el capítol feu publicar un edicte a les ciutats de Vic i Barcelona, on convocava els membres de la nissaga musical iniciada per Pere Vila , tal com ho establien els pactes signats per aquest darrer i el capítol de Barcelona el…
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…
Àngel Fàbrega i Grau
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador de l’Església i liturgista.
Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…
Francesc Andreví i Castellar
Música
Compositor i prevere.
Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la catedral de Sogorb 1808-14, Santa Maria del Mar de Barcelona 1814-19, la…
,
Sant Feliu de Constantí
Art romànic
La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí Vell al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell moment fou…