Resultats de la cerca

Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat

Hegel identificà la fi de la història amb la victòria de Napoleó a Jena, cosa que segons ell comportava el triomf definitiu dels ideals de la Revolució Francesa El concepte, present també en la filosofia de K Marx, fou actualitzat per Kojève a la fi de la Segona Guerra Mundial, el qual lassimilà a l' american way of life Fukuyama l’ha reactualitzat després de l’esfondrament dels règims comunistes, fet que ell interpreta com la mort de l’única ideologia capaç de fornir uns principis oposats als de la democràcia liberal

El desenvolupament d’aquest concepte té com a objectiu permetre als estats membres de la Unió Europea augmentar la seva contribució en les missions i activitats de l’OTAN, però deixant la possibilitat que puguin actuar de manera independent a l’Aliança si es considera oportú En cas d’aquest supòsit, l’Aliança valorarà cas per cas i mitjançant el consens que l’OTAN contribueixi i doni suport amb mitjans i capacitats per tal de dur a terme aquestes operacions, tot i que no hi estigui compromesa militarment El control polític i la direcció estratègica seria assumida per la Unió…

L’angoixa és un estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser la nullitat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu Heidegger emprà també aquest concepte per a designar aquella situació en què el no-res es revela a l’home com el fonament de l’existència

Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política , de KMarx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials En aquest…

És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…

Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les…

El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una accentuació de la positivitat del no…

El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos