Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Marin Mersenne
Música
Filòsof, matemàtic i teòric de la música francès.
Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…
Sant Salvador del Corral (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona De fet, hom…
música del monestir de Sankt Gallen
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Sankt Gallen situat a Suïssa i un dels centres musicals i literaris més importants de l’època carolíngia.
Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…
Castell de la Ràpita i monestir de Santa Maria de la Ràpita (Sant Carles de la Ràpita)
Art romànic
La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…
Santa Maria de Bonrepòs (la Morera de Montsant)
Art romànic
Antic monestir cistercenc femení situat al sud-est de la Morera de Montsant, a l’indret de l’actual mas de Sant Blai Cal cercar el seu origen amb posterioritat al 1170, quan al lloc es creà un eremitori que a la darreria del segle va entrar en conflicte amb l’acabat de crear monestir d’Escaladei L’any 1203 s’arribà a un acord i sembla que els ermitans de Bonrepòs van passar a integrar-se a la cartoixa l’any següent Bonrepòs aleshores va ser donat pels ermitans a Pere Balb i la seva esposa Guillema per tal de bastir-hi un nou monestir De resultes d’aquesta donació, a l’entorn del 1215, Santa…
Santa Maria del Masdéu (Trullars)
Art romànic
Situació Lamentable estat en què es troba l’interior de l’església de l’antiga comanda del Masdéu ECSA - JL Valls L’església de Santa Maria es troba en una posició central dins el recinte de l’antiga comanda L’itinerari per arribar-hi és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Història Fou l’església de la comanda templera del Masdéu No hi ha notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, per la qual cosa ens remetem a la història general de la comanda, que fou en bona part la història d’aquest temple Església…
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans (Perpinyà)
Art romànic
La capella de la Mare de Déu dels Àngels és situada a l’actual carrer del mariscal Foch És, avui, el darrer vestigi del convent dels franciscans de Perpinyà Sembla que aquest convent fou una de les primeres fundacions de l’orde hom considera establert que sant Francesc anà, almenys, dues vegades a Perpinyà, tot fent camí com a pelegrí vers Santiago de Compostella Una notícia dels arxius de l’antiga família dels Grimau, burgesos perpinyanencs, esmentada per l’historiador Coll, fa referència a l’hospitalitat que aquesta família havia donat a sant Francesc en el seu pelegrinatge, tot oferint-li…
trinitari
Cristianisme
Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius fundat per Joan de Mata i Fèlix de Valois i aprovat pel papa Innocenci III el 1198.
La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…