Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
columbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de potes curtes, bec amb l’àpex corni, gruixut i una mica encorbat, i la base amb una pell suau que cobreix els orificis nasals.
Bons voladors, són gairebé cosmopolites en són excepció les regions circumpolars Representants més importants de l’ordre dels columbiformes Subordre de les columbàcies Família dels colúmbids Columba guinea colom de Guinea Columba livia colom roquer Columba oenas xixella Columba palumbus tudó Didunculus strigirostris manumea Macropygia phasianella colom faisà Oena capensis tórtora del Cap Streptopelia decaocto tórtora turca Streptopelia senegalensis tórtora del Senegal Streptopelia turtur tórtora Família dels ràfids Raphus cucullatus dodo Subordre dels pteroclis Família de les pteròclides…
closca

Detall de la closca d’una tortuga
jeff gynane / Fotolia.com
Anatomia animal
Carcinologia
Herpetologia
Malacologia
Embolcall dur i rígid d’un animal, com és ara el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscs, i l’ossi i corni dels quelonis.
Traumatisme, cos estrany i cremades
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes oculars les contusions i les ferides provocades en les estructures oculars o llurs annexos a causa d’impactes externs Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte petit que es localitzi en les estructures oculars, poden provocar-hi ferides o complicacions Les cremades , tant les degudes a productes càustics com les provocades per l’escalfor, generen unes alteracions metabòliques als teixits oculars que els poden destruir Causes i tipus Els traumatismes del globus ocular són molt habituals Les causes més freqüents són els accidents de trànsit, els…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
estenoglossos
Malacologia
Subordre de mol·luscs gastròpodes prosobranquis que tenen la ràdula estreta i l’obertura de la closca prolongada en un canal o sifó més o menys llarg i tancada per un opercle corni.
Tenen el sistema nerviós concentrat, i els sexes són separats La majoria són marins Algunes espècies són paràsites, i n'hi ha d’altres de depredadores o necròfagues Els representants més característics són el corn, el buccí i la ballaruga
xahà
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anhímids, propi de l’Amèrica del Sud, d’aspecte i costums semblants als de l’anhima, però sense l’apèndix corni del cap.
Té un plomall dirigit cap endarrere i un collar negre limitat per una franja blanca i una de groguenca la resta del plomatge és de diversos tons grisos Hi ha dues espècies xahà emplomallat o comú Chauna torquata i xahà collnegre Chauna chavaria
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la…
Els pterobranquis
Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a Banyuls de la…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
sabel·limorfs
Helmintologia
Ordre de poliquets sedentaris els individus del qual habiten dins un tub corni o mucós que segreguen ells mateixos i del qual només emergeix un ventall de filaments que actuen a la manera de brànquies.
La família més important d’aquest ordre són els sabèllids