Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Pacià
Imatge de sant Pacià en un fragment del retaule de la catedral de Barcelona (1688), obra de Miquel Sala
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i bisbe de Barcelona (360-390).
Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota mena d’…
Creure a la Mediterrània
“Multipliqueu-vos i domineu la Terra” una sentència bíblica amb caràcter d’instrucció concreta Una instrucció que ha estat seguida a bastament De fet, moltes de les pautes bàsiques del comportament humà quant a les relacions amb l’entorn natural es troben prefigurades, si no clarament explicitades, en el codi moral associat a les creences religioses És el cas d’aquesta comminació de Jahvè als israelites, tan poc adequada al tombant del segle XXI, marcat pel “boom” demogràfic mundial i per l’excessiva pressió humana sobre el planeta Ben mirat, molts dels problemes ambientals amb…
Atri dels gentils
Iniciativa vaticana promoguda per Benet XVI al desembre del 2009 que constitueix un fòrum de debat entre creients i ateus.
El seu objectiu és garantir que els grans interrogants de l’existència humana, sobretot els de caràcter espiritual, es tinguin en compte en les societats actuals i es debatin amb una reflexió racional comuna La primera trobada se celebrà els dies 24 i 25 de març de 2011 a París, destacant el fet que aquesta ciutat és el símbol de la Illustració
salvador
Cristianisme
Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.
El reconeixement veterotestamentari del Déu d’Israel com a salvador del poble escollit és seguit en alguns dels profetes del mateix Antic Testament per l’anunci d’un futur salvador, enviat i servent de Déu, figura que el Nou Testament no dubtà a identificar amb la persona de Jesús de Natzaret El fet que la invocació “Jesucrist fill de Déu, salvador” es convertís ben aviat en un monograma, la representació del qual en forma d’un peix en grec ‘IXΘYΣ, corresponent a les inicials d’aquesta invocació servia als creients per a identificar-se, palesa que l’aplicació a Crist del títol de…
pecat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l’estat original i es féu responsable de la seva situació actual.
Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència al Paradís,…
misteri
Cristianisme
Designi de Déu de realitzar la salvació dels homes per mitjà de Jesucrist, designi ocult durant tots els segles, però ara revelat als creients.
Aquest concepte, explicat en els escrits paulins els sinòptics parlen del misteri del regne de Déu sense fer cap aclariment, té, en el Nou Testament, una plena autonomia i peculiaritat no és en relació amb l’antic misteri cultual, pren un significat escatològic i manté relació amb l’esdeveniment històric La tradició patrística, en general, presenta el misteri com la mateixa realitat divina, personal, la qual es comunica, per gràcia, a l’home creient i transforma radicalment el seu ésser creat Dins aquest context, el misteri és fonamentalment Déu, i ho és eternament fins i tot quan l’home l’…
sunna
Islamisme
Costum, capteniment habitual de Mahoma en les diverses circumstàncies de la vida que, llevat de casos excepcionals, té valor de norma per als creients.
Extreta del ḥadīṯ, és considerada com una interpretació autèntica i un complement normatiu de l'Alcorà N'existeixen diverses compilacions i comentaris, i, com el ḥadīṯ , és font del dret musulmà xara
puritanisme
Història
Cristianisme
Moviment político-religiós en el si de les esglésies reformades d’Anglaterra i d’Escòcia, nascut en el període que va des de l’establiment d’Elisabet I (1559) fins a la restauració monàrquica de Carles II (1660).
Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients…
Abraham
Patriarca, tingut pels hebreus com a progenitor a través del seu fill Isaac, i també pels àrabs a través de l’altre fill Ismael.
Segons el Gènesi , fou del clan de Terha i visqué a la regió d’Ur de Caldea Monoteista dins un medi politeista, segons aquesta font bíblica, fou cridat per Déu, que l’invità a traslladar-se a Canaan Junt amb els seus travessà tota la Síria i arribà a Siquem, on s’installà Obligat per un període de fam, emigrà a Egipte Retornat a Canaan, salvà el seu nebot Lot, que Kedor-Laómer, rei d’Elam, tenia presoner El rei-sacerdot Melquisedec, de Salem, el beneí Atès que la seva muller, Sara, era estèril, havia tingut un fill, Ismael, d’una esclava anomenada Agar Però Jahvè li assegurà que…
escatologia
Religió
Cristianisme
Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi…