Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…
,
Sant Pere Màrtir de Sant Romà d’Abella (Isona)
Art romànic
Situació Vista de l'absis, al sector sud-est de l'església ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere Màrtir és al centre d’un petit raval situat al sud-est del poble de Sant Romà d’Abella, abans d’entrar al poble venint per la carretera que surt de la de Tremp a Isona JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG383675 Història Malgrat que el seu origen és alt-medieval, manquen notícies documentals per a poder reconstruir la història d’aquesta església MLIC Església Planta de l’església, amb un absis ultrapassat i una capçalera de tècnica més acurada, obrada possiblement en un moment diferent de la nau, com…
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…
Lituània 2014
Estat
Al maig del 2014 hi va haver eleccions presidencials a Lituània La presidenta, Dalia Grybauskaitė, independent, va obtenir el 47% dels sufragis a la primera volta i va ser reelegida en segona volta pel 58% dels vots Grybauskaitė va destacar en el Consell de la UE per la forta defensa de les autoritats ucraïneses en el conflicte amb Rússia i per l’advertiment sobre les amenaces que les polítiques del Kremlin representen per als països de l’est d’Europa i per a la UE en general D’altra banda, les eleccions al Parlament Europeu van suposar un curiós quàdruple empat entre els partits…
Joan Barceló i Cullerés
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Vida i obra Narrador, poeta, autor de teatre i pintor, Joan Barceló va prefigurar-se com una de les grans esperances de la literatura catalana contemporània que una mort prematura va interrompre sobtadament Estudià al seminari dels claretians de Montgat i cursà tres anys de dret a la Universitat de Barcelona Es donà a conèixer amb textos de literatura per a joves amb un estil innovador i d’alta qualitat Viatge enllunat 1979, Ulls de gat mesquer 1979 i Que comenci la festa 1980, i, pòstumament, es publicaren Estimada gallina 1981, El somni ha obert una porta 1981 i Un drapaire a Nova York 1986…
Georgij Aleksandrovič Kanceli
Música
Compositor georgià.
Estudià al Conservatori de Tbilisi, amb II Tuskija, fins el 1963, any en què obtingué el premi de joves compositors de l’URSS amb el Concert per a orquestra , d’estil influït per Bartók El 1971 esdevingué director musical del Teatre Rustaveli i collaborà amb el seu director, Robert Sturua, component diverses músiques d’escena Tot i seguir la línia simfonista soviètica, hi introduí elements del folklore georgià El 1976 obtingué el reconeixement oficial per la Simfonia núm 4 , “a la memòria de Miquel Àngel”, i ocupà un càrrec a la Unió de Compositors de Geòrgia 1984-88 Aquest càrrec i la…
Armand de Fluvià i Escorsa
Genealogia
Heràldica
Historiografia catalana
Genealogista i heraldista.
Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…
,
Sant Gervasi i Sant Protasi (la Garriga)
Art romànic
La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra No hi ha gaire documentació de la capella…
Rondalla de rondalles
Literatura catalana
Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.
Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo…
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…