Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
dasiúrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials que tenen el marsupi en posició molt posterior i la dentadura de tipus insectívor o carnívor.
Comprèn diverses formes, com els dasiürs i els tilacinins o llops de Tasmània, d’aspecte i costums similars als dels veritables carnívors
suïformes
Mastologia
Subordre de mamífers artiodàctils amb l’estómac no dividit en cambres, i, per tant, sense remugament i dentadura completa amb incisives superiors i canines.
Les incisives inferiors són inclinades cap endavant, i a vegades es troben gairebé en posició horitzontal les canines tenen creixement continu i formen defenses en forma de ganivet, de llargada variable, que surten o no de la boca quan és tancada, i les molars són de tipus binodont, amb els tubercles arrodonits No tenen banyes, les extremitats acaben en quatre dits, cadascun dels quals és envoltat d’un peüngla la pell és gruixuda, amb un pannicle adipós considerable i amb pocs pèls Inclou tres famílies els suids amb el porc , el senglar i la babirussa , els taiasuids amb el pècari i els…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de la boca…
L’alimentació en la vellesa
Els hàbits alimentaris durant la vellesa condicionen en gran mesura l’estat de salut de la persona d’edat Un excés de nutrients energètics l’abocarà a un excés de pes o una obesitat que li comportarà múltiples perjudicis Per contra, una mancança nutritiva, per exemple derivada d’una deficient aportació de minerals o vitamines, pot donar peu a un deteriorament orgànic precipitat, o fins i tot a l’aparició de complicacions que empitjorin greument la qualitat de vida En realitat, els requeriments nutritius de les persones d’edat no es modifiquen tant, per comparació amb els dels adults El canvi…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
falangèrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials de dimensions petites o mitjanes, cua llarga i generalment prènsil, pelatge atapeït, extremitats posteriors amb el segon i el tercer dits soldats i dentadura mancada d’ullals.
Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes
erinaceids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de dimensions mitjanes o petites, potes curtes, dentadura molt característica i pelatge format per pues erèctils breus que cobreixen les parts superiors i laterals del cos.
Quan adverteixen un perill es poden enrotllar sobre ells mateixos i presenten al possible enemic una superfície eriçada Inclou diverses espècies agrupades en nou gèneres d’Europa, Àsia i Àfrica L’eriçó és el representant d’aquesta família als Països Catalans
ullal
Anatomia animal
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel.
Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional