Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Hu Jia

Hu Jia
© Hu Jia i Zeng Jinyan/Amnesty.org
Política
Activista pels drets humans xinès.
És fill d’un matrimoni depurat entre el 1957 i el 1978 pel règim de Mao Zedong Graduat el 1996 en sistemes d’informació a la Universitat de Pequín, els anys d’estudiant s’inicià en el moviment ecologista A partir del 2000 es dedicà a campanyes de prevenció de la sida i fundà una associació per als malalts d’aquesta síndrome, i al mateix temps en criticà la política d’ocultació del Govern Ha denunciat també les expropiacions forçoses de terres, les intimidacions sistemàtiques a periodistes, dissidents i activistes, les mesures del Govern xinès al Tibet sobre la cultura i la…
Daniil Granin
Literatura
Escriptor i enginyer rus, de nom de naixement Daniil Aleksandrovič German.
Després de graduar-se en enginyeria, treballà en el complex siderúrgic estatal Kirov de Leningrad Voluntari a la Segona Guerra Mundial, combaté a l’exèrcit soviètic, on fou oficial de divisió cuirassada, i també al front de Leningrad Membre del PCUS 1942-1990, del 1954 al 1969 fou secretari de la Unió d’Escriptors de l’URSS La seva obra narrativa, composta sobretot de novelles i narracions Variant vtoroi , ‘Variant 2’, 1949 la seva primera obra publicada té com a eixos dos grans temes la lluita dels científics i creadors contra els frens de la burocràcia i la mentalitat conservadora, i la…
Ludvik Vaculík
Literatura
Escriptor i activista polític txec.
Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia, Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim…
James Salter
Literatura
Nom amb el qual és conegut l'escriptor nord-americà James Horowitz.
Graduat a l'acadèmia de West Point, s'incorporà a l'aviació militar, que li forní l’experiència de la primera novella, The Hunters 1956, la versió cinematogràfica de la qual 1958, protagonitzada per Robert Mitchum, obtingué un èxit considerable El 1961 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a escriure i, amb el cognom Salter, que més tard convertí en nom legal, publicà les novelles The Arm of Flesh 1961 i A Sport and a Pastime 1967 Escriví també guions per a Hollywood, com ara el del film Downhill Race 1969, protagonitzat per Robert Redford i Gene Hackman, i dirigí també una pellícula Three ,…
Tomeu Penya

Tomeu Penya
© Fototeca.cat
Música
Nom pel qual és conegut el cantautor Bartomeu Nicolau Morlà.
De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila 1980, aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc Càrritx i roses 1983, en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu Després d’ Illamor 1985, aconseguí l’èxit al Principat amb…
,
els Diàlegs
Nom donat al conjunt de les obres de Plató escrites en forma de diàleg, que inclou tota l’obra de Plató, llevat de l’Apologia de Sòcrates i les Lletres.
Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major , sobre la…
Manuel Curros Enríquez

Manuel Curros Enríquez
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta gallec.
Collaborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina 1875 L’any 1894 emigrà a l’Havana, on collaborà en el Diario de la Marina , i el 1904 tornà a Espanya És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies Escriví en castellà una novella Paniagua y compañía , obres teatrals El Maestre de Santiago i El padre Feijoo i nombrosos poemes La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec A divuit anys escriví el poema Cantiga , i el 1877 fou premiada la seva…
Avel·lí Artís i Balaguer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, editor i periodista.
Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…
,
Joan Capó i Valls de Padrinas
Historiografia catalana
Historiador local de Felanitx i Inca, pedagog i editor.
Vida i obra Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid 1911-14 Fou inspector d’ensenyament primari a Tarragona 1914 i Balears 1915-24, i el 1925 fou nomenat inspector en cap Implantà el certificat de cultura elemental a les Illes Balears i fomentà la construcció d’escoles públiques, seguint els corrents europeus del moviment de renovació pedagògica conegut com a Escola Nova Promogué les colònies d’estiu com també la formació constant dels mestres amb pràctiques pedagògiques d’avantguarda El 1920 projectà el Congrés Nacional d’Educació, organitzà el curset elemental de psiquiatria…
Enric Bagué i Garriga
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la cultura.
S’especialitzà en la publicació d’obres didacticohistòriques Fou deixeble de F Valls i Taberner i de F Martorell als Estudis Universitaris Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 L’amistat amb J Vicens i Vives –que condicionà bona part de la seva tasca d’historiador– es forjà durant el debat que aquest mantingué, l’any 1935, amb A Rovira i Virgili Bagué hi intervingué defensant les aspiracions de la nova generació de la historiografia catalana Durant els anys de la guerra civil, promogué la recerca i l’ensenyament de la història de Catalunya a través del Seminari…