Resultats de la cerca

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…

Les primeres emissions d’aquest tipus foren detectades pels satèllits militars nord-americans Vela , els quals vigilaven les emissions gamma produïdes durant les explosions nuclears Encara que les primeres observacions dels sobresalts gamma extraterrestres foren registrades pels satèllits el 1967, no foren objecte de l’estudi fins el 1969, i, a causa del caràcter militar del programa, els resultats de les investigacions no foren donats a conèixer fins el 1973 Des d’aquella data s’han registrat un centenar de fenòmens d’aquesta mena i el ritme actual d’observacions és d’una trentena cada any…

L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics,…

Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…

El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors…

La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928 Aquesta…

Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix que…

El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…