Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Fiji

Illes Fiji
© Fototeca.cat-Corel
Estat
Arxipèlag
Estat insular d’Oceania, situat al Pacífic meridional, al nord de Nova Zelanda; la capital és Suva, a l’illa de Viti Levu.
La geografia Consta d’unes 320 illes i atols, 100 dels quals són deshabitats Les quatre illes principals són Viti Levu on viu el 70% de la població del país, Vanua Levu, Tavenui i Kadavu Formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb el sedimentari detrític i corallí, als sectors més baixos L’illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius Hi abunden els esculls barrera El clima hi és tropical humit La selva pluvial és rica i esponerosa, però els vessants orientats al NW tendeixen a ésser més secs i sovint han estat…
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram…
Els octocoralls o alcionaris
Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
La vida bentònica regularment emergida
Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que hi viuen i, si les onades no cobreixen regularment les…
La conca d’avantpaís sud-pirinenca
El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…
La Serralada Bètica
Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…