Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Baltasar Calafat i Danús
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…
,
Felip de Ferran i de Sacirera
Història
Militar i polític.
Austriacista, fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada, per a la qual escriví uns quintets humorístics en català i féu una dissertació sobre com Dalmau de Creixell guanyà la batalla de Las Navas de Tolosa Oposat ja des del 1701 a Felip V fou empresonat a Saragossa quan anava amb Pere de Ribes en una ambaixada de protesta a Madrid pel nomenament de lloctinent, el 1703 aquest l’inhabilità per als càrrecs públics, el 1703 Collaborà des del primer moment amb el primer Carles III, que li donà el comtat de Ferran el…
Knud Christian Jeppesen
Música
Musicòleg i compositor danès.
Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen i orgue al conservatori El 1922 es doctorà a la Universitat de Viena amb una dissertació sobre GP da Palestrina i la dissonància Entre els seus mestres cal destacar Carl Nielsen i Thomas Laub per la forta influència que exerciren en el seu desenvolupament com a compositor i musicòleg A partir del 1920 ensenyà teoria al conservatori de la seva ciutat natal Participà, des de diferents càrrecs, en la Societat Internacional de Musicologia 1927-54,…
Otto Kinkeldey
Música
Musicòleg i bibliotecari nord-americà.
Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials Professor a la…
Otto Mayer i Serra
Música
Musicòleg català d’origen alemany.
Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…
Erich Schenk
Música
Musicòleg austríac.
Estudià teoria de la música i piano al Mozarteum de Salzburg i a la Acadèmia de Música de Munic Doctorat en musicologia a la Universitat de Munic, on estudià del 1920 al 1925, amplià els seus coneixements a Itàlia i a les universitats de Viena i Berlín Entre els seus mestres tingué A Sandberger, G Adler, R Lach, J Wolf i A Schering El 1929 aconseguí un postdoctorat a la Universitat de Rostock amb una dissertació sobre la sonata en trio a Alemanya després d’A Corelli Fundà 1936 el departament de musicologia a Rostock i el dirigí fins el 1940, any en què succeí a Lach com a professor de…
Josep Iglésies i Fort
Historiografia catalana
Historiador, demògraf, geògraf i escriptor.
Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…
Joan de Sans i de Barutell
Historiografia catalana
Historiador i mariner.
Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia de la…
Monturiol, el senyor del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT FBellmunt, Albert Mas-Griera, Xavier Moret, Ramon Barnils GUIÓ FBellmunt FOTOGRAFIA Javier GSalmones Eatmancolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Jordi Puig MÚSICA Manel Camp, Jordi Nogueras SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Abel Folk Narcís Monturiol, Jordi Bosch Martí Carlé, Josep Montanyès Josep Missé, Elena Pérez-Llorca Emília Mata, Xabier Elorriaga Josep Lluís Xifré, Ramon Madaula Josep Maria Pascual, Paco Morán un accionista ESTRENA Barcelona, 23041993 PREMIS Cartagena…
Lleonard de Sorts
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448 La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes És notable i intrigant una poesia seva en la qual…
,