Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
conat
Filosofia
Concepte equivalent a força o potència.
Té el seu precedent en la noció de ορμἠ, emprada per Aristòtil per a designar aquelles accions que corresponen a un impuls natural, i pels estoics, que la conceptuaren com la capacitat d’esforçar-se o l’impuls generat en la consecució d’un objectiu En la filosofia moderna, tingué un cert relleu en alguns filòsofs d’importància Així, Hobbes l’utilitzà en un sentit mecànic, tot definint-lo com un moviment que es dóna en l’espai i en el temps, mesurable i que en l’home és determinat per la voluntat En Spinoza, constitueix l’esforç del real per a perseverar en l’ésser En els cossos inanimats…
autocar
Transports
Autobús concebut fonamentalment per a transportar per carretera un nombre relativament reduït de persones a distàncies llargues o mitjanes.
Hom distingeix l' autocar de línia , destinat a serveis, generalment regulars, de distància mitjana, de l' autocar de gran turisme destinat a serveis generalment discrecionals, de llarga distància Són vehicles generalment amb bastiment, motor posterior de potències semblants a les dels autobusos, caixa de canvis manual de vuit o deu velocitats, alentidor elèctric o hidràulic i suspensió pneumàtica Els autocars de gran turisme són espaiosos, dotats de sistemes de condicionament d’aire, petits lavabos, salonets, cuines, etc tenen el pis molt alt, que millora la visibilitat dels…
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques, com en els…
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i…
tala

Tala massiva d’arbres
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Silvicultura
Operació que consisteix a tallar els troncs dels arbres per la base i abatre’ls o, per extensió, a abatre els arbres amb altres procediments.
Quan la tala és manual, és efectuada amb destral i, eventualment al final, amb serra de cadena sense fi La tala mecànica és basada en l’ús d’instruments tallants dotats de moviment alternatiu de vaivé o circular, accionats per motors d’explosió o, no tan sovint, de funcionament elèctric o pneumàtic En alguns casos, quan les espècies que hom vol talar tenen arrels poc gruixudes i poc profundes i el terreny és tou o sorrenc, hom abat els arbres empenyent-los, per exemple amb bulldozers , o estirant-los amb cordes o amb cadenes En altres casos hom fa una excavació entorn de l’arbre…
cicadàcies

Cicadàcies (cica)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de cicadòpsids constituïda per unes 65 espècies vivents i un gran nombre de restes fòssils de plantes que visqueren des del Carbonífer superior fins al començament del Juràssic.
Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més grossos dels…
Vil·la de Salut l’Aliança
Medicina
Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica fundada a Barcelona l’any 1904, inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits Aviat 1906 es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya…
psilotòpsids
Botànica
Grup de pteridòfits actuals, dotats d’actinostela, a vegades sense fulles, que inclou el gènere Psilotum.
pompier
Pintura
Qualificatiu donat, en un principi despectivament, al pintor i a la pintura que al segle XIX francès seguia amb brillantor i opulència esquemes estètics romàntics —historicistes i retòrics— havent triomfat ja el realisme.
El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers pompiers en francès Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé…
cap nuclear
Militar
Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
Els míssils poden portar un o més caps nuclears En aquest darrer cas els míssils poden ésser MRV , amb caps múltiples simples que el vector dispersa sobre un únic objectiu MIRV , amb caps múltiples independents guiats, que el vector orienta successivament vers uns objectius diferents i allunyats els uns dels altres, i MARV, amb caps maniobrables dotats individualment d’una capacitat d’evolució que els permet de millorar llur precisió Els caps nuclears tenen diverses característiques de potència, segons que vagin dirigits contra sitges de míssils, centres poblats, altres caps de…