Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El…
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram…
cama-sec

Cama-secs
© Lord Mayonnaise
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de crema, rosadenc quan és humit, i més pàl·lid quan és eixut.
De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…
Pluges i xafogor
Un clima hiperhumit Distribució dels tipus climàtics de selva plujosa tropical, segons la relació entre els àmbits de variació de temperatura anual i diari, els límits tèrmics i les temperatures mitjanes del mes més fred L’esquema ha estat adequat als tipus de selva plujosa que es tracten en aquesta obra Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El clima de l’espai geogràfic que ocupen les selves plujoses intertropicals es caracteritza, en primer lloc, per unes temperatures altes i relativament constants i per unes pluges també considerables i distribuïdes força regularment al…
Gran Chaco

Mapa de la regió del Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una…
Les mediterrànies del món
Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…
fiumara
Geografia
Curs d’aigua irregular, típic dels climes mediterranis, que va eixut durant quasi tot l’any per manca de precipitacions, però que esdevé impetuós quan plou.
Aquest terme és originari de la Itàlia meridional Calàbria, Basilicata, Sicília i equival, aproximadament, al de uadi
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…