Resultats de la cerca

Estudià piano i violí a la Wilberforce University i treballà com a pianista abans d’adoptar el saxòfon cap al 1930 Poc després començà a actuar en l’orquestra de Bennie Moten i, un cop a Nova York, l’any 1934, amb Fletcher Henderson Del 1940 al 1943 estigué amb Duke Ellington i fou un dels puntals de l’orquestra Després treballà amb els seus propis grups, o formant part de Jazz at the Philharmonic Els anys cinquanta dugué a terme molts enregistraments, per exemple Soulville i Ben Webster and Associates El 1964 s’establí a Europa, on treballà i feu discos com Ben Webster meets…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre aquests…

Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s…

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà a l’…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB King, Miles…

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…

De família sefardita, des del 1927 visqué a París, on entrà en contacte amb el jazz , música que posteriorment es dedicà tota la vida a difondre En ser ocupada França pels nazis, el 1941 es refugià a Barcelona, on esdevingué un dels principals introductors d’aquesta música Amb Felip Garcia Solà i Antoni Colomé, l'any 1946 rellançà el Hot Club de Barcelona i contribuí a internacionalitzar-lo gràcies als seus contactes amb el crític francès Hugues Panassié Publicà també articles sobre jazz en la premsa diària i en revistes La seva intervenció fou decisiva per a aconseguir les primeres…

Abans de formar les pròpies orquestres, collaborà, entre d’altres, amb Louis Armstrong, Art Tatum, Red Norvo, Charlie Parker i Duke Ellington, l’obra del qual influiria profundament en el seu vessant com a compositor En aquest període s’acredità com un dels principals virtuosos del contrabaix en l’àmbit del jazz A la meitat dels anys cinquanta començà a dirigir formacions de joves músics que reunia en els seus “Jazz Workshop” ‘Taller musical’ Cal destacar molt especialment el període 1960-64, marcat per la collaboració amb el saxofonista Eric Dolphy La seva música, turbulenta,…

Treballà amb Ch Barnet 1947 i C Basie 1948-51 Del 1951 al 1959 formà part de l’orquestra de D Ellington i parallelament enregistrà àlbums amb temes propis, entre els quals Swahili 1955 i Serenade to a Bus Seat 1957 Durant els anys seixanta fou contractat per la cadena NBC i es convertí en un membre de Tonight Show Orchestra 1962-72 Així mateix, collaborà amb músics com Oscar Peterson, amb qui gravà Trio Plus One 1964, i Bob Brookmeyer, amb el qual formà un quintet i enregistrà Tonight 1964 A partir dels setanta es presentà com a solista en els principals festivals i clubs del món Entre molts…

Nascut en una família amb tradició musical, aviat inicià els estudis de trompeta De seguida tocà en marching bands , grups de jazz i de funk , i orquestres clàssiques A divuit anys es dirigí a Nova York, on estudià a la Juilliard School El 1980 entrà en The Jazz Messengers d’Art Blakey, i dos anys després edità el primer disc amb el seu nom Posteriorment formà el seu propi grup, que esdevingué un dels més importants dels anys vuitanta Alhora enregistrà concerts de trompeta de J Haydn, JN Hummel i d’altres, que li valgueren un Grammy El 1987 establí un programa de jazz al Lincoln Center, i…