Resultats de la cerca

La seva formació política a FET-JONS  li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…

Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra de la…

L’entitat nasqué arran d’una escissió, l’any 1975, del Moviment Escolta i Guia de Mallorca, inserida dins l’escoltisme catòlic, per discrepàncies en aspectes com el tractament de la religió, la coeducació i la democràcia interna del collectiu Entre el 1977 i el 1978 aquest collectiu fundà l’associació Escoltes de Mallorca, que no registrà els seus estatuts fins el 1979, amb Josep Quevedo i Garcia com a president Els anys vuitanta era formada pels grups Gabriel Alomar i Villalonga, Nuredduna i Club d’Esplai de Son Gotleu El 1995 l’entitat entrà a la Federación Española de Guidismo, que forma…

Treballà a Ratisbona, d’on fou regidor i arquitecte municipal És considerat el cap de l' escola del Danubi En diverses obres donà predomini al paisatge sobre la figura humana tant l’individu Sant Jordi al bosc, 1510, Munic com la massa Batalla d’Alexandre o d’Issus , 1529, Munic són elements empetitits per la magnificència de la natura, que és descrita minuciosament La importància que l’artista concedeix a la natura el portà a fer el que possiblement és la primera pintura on el paisatge és el tema únic Vista del Danubi, 1520, Munic Sovint també emmarcà les figures dins escenaris…

La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor  2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999,  Cartes d’amor i de mort  2001, Premi Ciutat de Torrent,   L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000,  El…

Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona,…

Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué superar les tesis…

Encara que parteix sempre de les premisses del liberalisme clàssic, l’accent quant a l’acció reguladora de l’estat varia segons els autors En general, però, la limita a la preservació dels mecanismes de la competència, per tal d’evitar la formació de monopolis Defensa, també, la conveniència d’un cert estat de benestar i l’accés a la propietat privada dels treballadors, així com la idea que la desigualtat quan no és extrema és beneficiosa per al creixement econòmic, i prioritza l’interès individual per damunt del collectiu, sempre que aquell es desenvolupi en un marc jurídic adequat Exponents…

Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania  des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols  i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la…

La seva activitat intellectual i professional se centrà ben aviat en l’anàlisi de la feblesa de les institucions financeres catalanes i en la reconstrucció de la història de la seva decadència Els seus primers treballs quedaren recollits en el llibre La Banca a Catalunya Apunts per a una història 1965 Dins la mateixa línia s’emmarcà el seu segon llibre, Bancs i banquers a Catalunya capítols per a una història 1972 Posteriorment, ha analitzat l’evolució i desaparició del Banc de Barcelona i de Banca Catalana, dues de les entitats financeres més emblemàtiques de la història contemporània de…