Resultats de la cerca

Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…

L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…

Citat per primer cop en l’entremès anònim del principi del segle XVIII titulat El novio de la aldeana , el fandango formà part de moltes de les tonadillas , sarsueles i ballets d’aquesta mateixa època Són molt coneguts els exemples per a teclat d’A Soler i D Scarlatti CW Gluck utilitzà fragments melòdics del fandango de D Scarlatti en el seu ballet Don Juan , que després WA Mozart incorporà amb modificacions a Les noces de Fígaro D’una forma estilitzada, es troben exemples de fandango en el Caprici espanyol de N Rimskij-Korsakov, en Iberia d’I Albéniz, en la peça número 3 de…

Treballà a l’impremta familiar Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc , participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864 Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala , 1899 Adoración de los Reyes Magos , 1892 Entremès de ses flassades i  Doñ Pere Singlà 1882 segona part, 1884, algunes de les quals en collaboració amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes 1866 ‒ 1909, autor d’altres obres, en castellà, com El problema social, Corona de espinas 1902, Viaje a la Luna 1904, etc En castellà és…

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…

Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx Amb el pseudònim d’ Un pagès d’Andratx , estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials Sa revolució d’un poble , 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers  Sa venguda del rei , …

Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i…

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica, com la taurina…

Treballà uns anys de llibreter i, des de la segona meitat dels anys noranta, es dedica a la divulgació de la poesia en conferències, recitals i cursos en centres d’ensenyament dins i fora de Catalunya Imparteix cursos d’introducció a la poesia i de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès Del 2002 al 2015 coordinà l’associació HORINAL Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, organitzant cicles de recitals poètics diversos, i collabora en diversos mitjans de comunicació Ha estrenat obres de teatre Estat major ,…

Vida i obra Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries per a efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça versificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginy verbal notable—, així com pel seu…