Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
mesoteli
Biologia
Capa de cèl·lules epitelials derivades del mesoderma que entapissen la cavitat de l’embrió.
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
Modificacions uterines i menstruació
Fisiologia humana
Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…
adenofibroma
Patologia humana
Tumor conjuntivoepitelial benigne caracteritzat per la proliferació connectiva i el creixement de les estructures epitelials glandulars.
dermatoplàstic
Farmàcia
Dit de la substància que afavoreix la ceratinització de les cèl·lules epitelials en els processos cicatritzants.
Entre les més importants hi ha les oxidants, les balsàmiques, la resorcina, etc
Epidermis

Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…
Càncer de penis
Patologia humana
És anomenat càncer de penis el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedent dels teixits del penis, que es reprodueixen més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Les cèllules atípiques s’infiltren en les estructures properes i es poden disseminar a òrgans distants i originar complicacions mortals El càncer de penis constitueix una malaltia bastant estranya en el nostre àmbit geogràfic No se’n coneix bé la causa, però s’ha observat que és gairebé inexistent en les persones que han estat circumcidades, és a dir que els ha estat extirpat el prepuci, i que és…
vèrnix
Biologia
Substància o capa greixosa que recobreix la pell del fetus, constituïda per cèl·lules epitelials descamades, materials sebacis, colesterina i detrits cel·lulars.
En el nounat és clarament visible com una capa blanquinosa que li cobreix i li protegeix tota la pell S'elimina espontàniament És anomenada també vèrnix caseosa i untet sebaci
meconi
Biologia
Matèria d’un color terrós verdosenc, viscosa, neutra, composta de moc, bilis i restes epitelials, continguda en l’intestí del nadó.
És expellida en la primera defecació És conegut també amb el nom de carbonada