Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del…
Santa Maria de la Roca de Nyer
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de la Roca és al costat de les ruïnes del castell de la Roca de Nyer, en un penyal vora la sortida de les impressionants gorges de Nyer, a la vall del riu de Mentet Hom el considera una pervivència de la capella que devia existir al castell medieval, que continuà com a ermita mariana després de l’abandó de la fortalesa al segle XV L’any 1688 és anomenada “hermita de Nostra Senyora de Nyer” Hom afirma que la capella fou totalment reconstruïda l’any 1722 i que el retaule barroc que ha conservat és d’aquesta mateixa data Suposem que l’obra de reconstrucció degué…
Josep Maria Rubert i Candau
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de…
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou…
berta
Indumentària
Banda d’adorn que sobresortia i penjava del volt de l’escot dels vestits femenins.
Francesc Bacó
Cristianisme
Teòleg escolàstic, carmelità del convent de Peralada (Alt Empordà).
Estudià a París 1347 i després hi ensenyà, del 1357 al 1365 Procurador general del seu orde el 1366 provincial de Catalunya el 1369 i el 1372 És autor d’uns remarcables Commentarii in IV Sententiarum 1364-65, inèdits, i d’un Repertorium praedicantium , tret dels sants pares, perdut Bacó s’inspirà en molts autors, entre ells Aristòtil, Avicenna i altres escriptors àrabs traduïts en els sants pares, sobretot en Agustí, en el pseudo Dionís, en Boeci, etc en molts escolàstics i juristes anteriors i contemporanis Hom l’anomenà Doctor sublim Les seves idees són de l’escolàstica decadent tot i la…
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
Jan Němec
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec.
Exponent característic del “nou cinema txec”, abans de marxar a l’exili realitzà Démanty noci ‘Diamants a la nit’, 1965, sobre l’Holocaust, i O slavnosti a hostech ‘De la festa i dels convidats’, 1966, una metàfora sobre la repressió del règim comunista txecoslovac que el convertí en sospitós per a les autoritats Posteriorment rodà el curtmetratge Mutter und Sohn ‘Mare i fill’, 1967, premiat al festival d’Oberhausen Exiliat arran de la invasió soviètica que seguí a la primavera de Praga 1968, sobre aquests fets rodà el mateix any el documental Oratorio for Prague De la filmografia posterior…
filosofia llatina
Filosofia
Filosofia escrita en llatí.
A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…