Resultats de la cerca

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

Les monarquies absolutes europees tendiren a concentrar progressivament, durant els segles XVII i XVIIII, riqueses, poder i símbols en uns punts privilegiats dels seus extensos territoris les capitals, les residències reials, les capitals virregnals Però, al mateix temps, algunes ciutats europees amb port o amb comerç i altres centres amb importants concentracions de comunitats religioses van generar una important demanda d’obres d’art que incloïa els dos extrems tant la mitologia com el realisme Itineraris del barroc català Algunes de les famílies d’artistes catalans o valencians que van…

Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…

La música occidental ha emprat sistemes d’aquest tipus des del segle XIV, i majoritàriament estan relacionats amb la tècnica de tocar un determinat instrument Enfront de la notació mensural de tipus convencional, els signes de la qual indiquen l’alçada i el valor d’una nota, les tabulatures fan servir uns signes que assenyalen la manera d’obtenir els sons en un instrument concret, i d’altres que serveixen per a indicar-ne el valor Si bé avui dia s’ha imposat la notació amb pentagrama, algunes de les seves característiques principals procedeixen de les tabulatures, com per exemple l’ús de…

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…

Tomàs Coma i Miró La primera filatura d'estam Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement Tomàs Coma i la família Quadras Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869 El seu panteó familiar al…

Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…

Moviments editorials 2006 La indústria editorial no ha deixat de ser un dels sectors clau per a la producció cultural i la difusió de la cultura catalana Els reptes de l’edició en català a l’inici del segle XXI són, però, especialment complexos i múltiples La indústria editorial en català ha d’enfortir la seva singularitat en un context de dependència, més o menys elevada, de la poderosa indústria editorial en castellà per tal d’evitar l’absorció i possibilitar sinergies positives Ha de mantenir la seva qualitat i ha d’aconseguir consolidar l’excellència en el nombre més alt possible d’àmbits…