Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
test d’Apgar
Prova que serveix per a avaluar l’estat físic del nounat ja al primer minut de vida.
Es dóna una puntuació determinada a cadascun dels paràmetres següents freqüència cardíaca, respiració, to muscular, resposta als estímuls i color de la pell Una puntuació global baixa indica que cal prendre mesures d’atenció especials La prova es pot repetir cada cinc minuts per tal d’observar l’evolució del nadó Fou ideada per l’anestesiòloga americana Virginia Apgar 1909-74
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
dessensibilització sistemàtica
Mètode que tendeix a neutralitzar gradualment els hàbits neuròtics de la resposta d’ansietat.
El pacient, induït a un estat de relaxació muscular, és exposat durant uns quants segons a un feble estímul excitador de la resposta d’ansietat A mesura que hom repeteix diferents vegades aquesta exposició, l’estímul perd progressivament la seva capacitat de provocar una resposta ansiògena Amb la presentació successiva d’estímuls més i més intensos és possible de contrarestar un bon nombre d’hàbits neuròtics fòbies, principalment
Edward Chace Tolman
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Creador d’un tipus de psicologia barreja de conductisme i gestaltisme, considerà la conducta com a intencional purposive i com a inseparable dels estímuls i de llurs respostes És coneguda la seva teoria del “mapa cognoscitiu”, que suposa en l’individu un esquema mental arrel de la conducta finalista i estalviador d’assaigs i errors Obres Purposive Behaviour in Animals and Men 1932 i Drives Toward War 1942
nociceptor
Biologia
Receptor sensorial o neurona receptora d’estímuls perjudicials o de dolor.
conducció
Biologia
Propietat d’algunes estructures de l’organisme de transmetre els estímuls.
implosió
Terapèutica conductivoconductual consistent a sotmetre el pacient directament a l’estímul condicional que li provoca la desadaptació de manera que es vegi obligat a enfrontar-s’hi.
És una aplicació de la teoria dels reflexos condicionats de Pavlov en què el pacient canvia el comportament per tal d’evitar estímuls negatius S'utilitza en el tractament de les fòbies i sol anar precedida d’un entrenament del pacient en alguna tècnica de relaxació a fi que davant l’estímul ansiogen pugui reaccionar relaxant-se Aquest tipus de terapèutica només és adequat per a pacients capaços de suportar elevats nivells d’ansietat
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries