L’atenció

Què és l’atenció?

Segur que més d’una vegada t’han dit: “estigues atent”, o “no pares atenció al que et dic”. L’atenció és un procés psicològic imprescindible per a la realització de qualsevol activitat mental i, per tant, molt important per a l’estudi i l’aprenentatge. L’atenció consisteix a seleccionar uns determinats estímuls i no fer cas de la resta. A cada moment, els nostres sentits envien centenars d’informacions al cervell i és impossible prestar atenció a totes.

Imagina-t’ho!

Imagina’t que estàs estudiant a la teva habitació. En aquest moment, a través dels diferents sentits, principalment de l’oïda i la vista, arriben molts estímuls al teu cervell. Així, assegut a la teva cadira, davant de l’escriptori, veus, d’una banda, la taula amb els bolígrafs, els llibres i els quaderns per a estudiar, però també veus el llit, el teu equip de música... i, a través de la finestra, pots observar els veïns, gent que camina pel carrer, el cel, etc. A més, per mitjà de l’oïda pots sentir el soroll que prové del carrer, els cotxes, els camions, els autobusos, les motos... I soroll que ve de dins mateix de casa: la teva germana que juga, els teus pares que fan neteja i preparen el sopar, els teus veïns que escolten música... Si estàs atent a tot el que pots sentir o veure en el moment en què estàs estudiant, t’adonaràs que hi ha moltíssims estímuls al teu voltant.

Doncs bé, l’atenció és el que fa que, entre tots els estímuls que hi ha al teu voltant, tu només seleccionis els que vols o necessites. Per això es diu que l’atenció és selectiva, ja que a través d’aquest procés s’elegeixen els estímuls en què l’individu se centra. D’aquesta manera, gràcies a l’atenció, quan estàs estudiant et centres en la lectura que fas o en els deures que estàs realitzant en el teu quadern, en lloc d’estar pel que passa a fora de casa teva, com el soroll que fa un cotxe o un autobús. En aquest sentit, l’atenció actua com a filtre de la informació, ja que dels milers de dades que cada segon ens arriben a través dels nostres sentits, només fem cas d’unes quantes, perquè l’atenció s’encarrega de filtrar- les.

Alhora, l’atenció és distribuïda o dividida, perquè ens permet atendre simultàniament diversos estímuls específics de diferent tipus. Que l’atenció sigui distribuïda és el que ens permet fer, per exemple, diverses tasques alhora, com ara escoltar l’explicació de la professora i prendre apunts o conduir un cotxe i mantenir una conversa amb els seus ocupants.

Segons els sentits que posem en funcionament per atendre els estímuls, podem parlar de diferents tipus d’atenció. Principalment, l’atenció és visual, quan els estímuls en què posem atenció són percebuts pels ulls, o auditiva quan els percebem per les oïdes; però també podem parlar d’atenció olfactiva, tàctil, gustativa i propioreceptiva, entre d’altres.

L’atenció és voluntària?

En funció del control que exerceix l’individu, l’atenció pot ser voluntària o involuntària. Per exemple, quan estàs treballant concentradament a classe, estàs posant en pràctica l’atenció voluntària, però, si en aquest moment se sent un soroll molt fort, procedent de les obres que estan fent al carrer, experimentaràs com l’atenció involuntària es posa en funcionament i tu, sense voler-ho, de seguida deixes d’atendre l’exercici i aixeques el cap per mirar de saber què ha passat. En aquest sentit, també observaràs que, en l’aprenentatge, al començament, les tasques necessiten molta atenció, però després s’automatitzen i en necessiten menys. Per exemple, te’n recordes de quan vas aprendre a anar en bicicleta? Al començament havies de pensar pas a pas què havies de fer per a pedalejar, dirigir el manillar i mantenir l’equilibri, però, quan en vas aprendre bé, ja no feia falta que hi posessis gaire atenció, ja que l’aprenentatge d’anar en bicicleta ja s’havia automatitzat.

La concentració. El manteniment de l’atenció

Acabem de veure la classificació de l’atenció (visual, auditiva, olfactiva, etc.) i les seves propietats (l’atenció és selectiva, dividida o distribuïda i voluntària o involuntària), però, a més, també hi ha l’atenció sostinguda. L’atenció sostinguda és molt important en l’aprenentatge i es coneix amb el nom de concentració o vigilància. La concentració és la responsable que mantinguem l’atenció cap a una o diverses fonts d’informació durant un període continuat i prolongat de temps. La concentració és la disposició de l’organisme per a respondre amb la màxima atenció possible a un estímul i, en el cas de l’estudi i l’aprenentatge, és molt important; per a les persones que tenen problemes greus de concentració, és molt complicada l’adquisició de coneixements.

Tu mateix hauràs experimentat que, a vegades, no ets capaç de concentrar-te quan et poses a estudiar; si això et passa de tant en tant, no et preocupis, intenta deixar la ment en blanc i quan ho aconsegueixis comença a estudiar. Però, si et passa sovint, hauries de tenir en compte els consells següents:

• Fes-te un horari. Aconsegueix que estudiar es converteixi en una rutina i destina-hi cada dia dues o tres hores.
• Estudia en un ambient silenciós. No permetis que et distreguin ni el soroll del carrer ni les activitats de la gent que t’envolta, aïlla’t.
• Procura que el lloc d’estudi sigui còmode i, si pot ser, sempre el mateix: amb llum natural (si és de dia), una temperatura adequada (entre 20 °C i 22 °C) i una bona ventilació (per a oxigenar de tant en tant l’habitació).
• Adopta una postura activa: estudia assegut a la cadira amb l’esquena recta, les cames en angle recte, els peus al terra, els avantbraços recolzats a la taula, i el cap i la part alta de l’esquena lleugerament inclinats cap endavat. No estudiïs estirat al llit o en una butaca!
• Descansa uns deu minuts cada hora i mitja: fes alguna cosa diferent del que fas i en un lloc diferent (per exemple, aprofita per a anar a comprar el pa).
• Comença amb les tasques difícils: deixa per al final la realització de problemes o les feines pràctiques i comença amb la teoria.

Pensa-hi una mica!

És bo estudiar amb música?

La resposta correcta és: depèn del tipus de música. La música vocal (cantada) i la no vocal (instrumental) amb ritmes ràpids i excitants (més de 76 temps per minut) no són recomanables per a escoltar mentre s’estudia, perquè afecten l’atenció. Però diverses investigacions han arribat a la conclusió que la música instrumental que té al voltant dels 60 temps per minut disminueix els ritmes biològics i facilita la concentració i la memòria. La música clàssica barroca (de compositors tan famosos com Bach, Händel, Vivaldi, Albinoni, etc.) posseeix aquestes característiques i, segons aquestes investigacions, és correcta per a estudiar (et pot servir per a aïllar-te de sorolls molestos). T’atreveixes a estudiar amb Bach en l’MP3?

Determinants de l’atenció

Com ho fem per a estar atents?

Ara ja sabem què és l’atenció, però ens podríem fer una pregunta molt interessant: si només estem atents a un o a uns quants estímuls dels centenars que ens arriben contínuament, què és el que fa que ens fixem en uns i no en uns altres? La resposta és el que anomenem determinants de l’atenció.

Els determinants de l’atenció són la causa que ens fixem en uns estímuls i no en uns altres, i aquesta causa pot ser interna o externa, és a dir, pot provenir de nosaltres mateixos o de fora. D’aquesta manera, podem parlar de determinants interns i de determinants externs.

Determinants interns de l’atenció

Els determinants interns de l’atenció són els que provenen del mateix subjecte, és a dir, depenen de la persona. Els més importants són els següents:

Interès. L’interès que tenim en una determinada feina fa que estiguem atents a uns estímuls i no a d’altres. Per exemple, si a tu t’agraden molt més els esports que l’economia, quan llegeixis un diari et fixaràs molt més en les notícies de futbol que en les de l’estat de la borsa.

Necessitats. Les necessitats que tens en un moment determinat també guien la teva atenció. Tu mateix ho deus haver experimentat algun dia quan has tornat de classe cap a casa i tenies molta gana; pel camí t’arriba l’olor d’una colla d’aliments de tota mena de les pastisseries, els bars o els forns que els altres dies et passaven desapercebuts.

Hàbits. Posem més atenció en aquelles coses en les quals ens hem acostumat a fixar-nos. Així, per exemple, quan som a classe, ens hem acostumat a estar atents a les explicacions del professor en lloc d’estar atents a quants ocells es veuen pasar per la finestra.

Expectatives. Les expectatives són les coses que esperem que passin en aquest moment i també guien la nostra atenció. Si, per exemple, estem mirant un partit de futbol que no ens interessa gaire, posem més atenció quan estan a punt de tirar un penal perquè esperem que en aquest moment es produeixi un gol.

Determinants externs de l’atenció

Els determinants externs són aquells factors que provenen dels mateixos estímuls i ens arriben a través dels sentits. Els més importants són els següents:

Intensitat. Els estímuls que es presenten amb més intensitat que els altres criden més l’atenció que la resta. Per exemple, en aquesta mateixa pàgina del llibre t’hauran cridat més l’atenció les paraules que estan escrites en negreta, perquè ressalten per sobre de les altres.

Mida. Els estímuls que són més grans també tendeixen a cridar més l’atenció que la resta. Seguint amb l’exemple anterior, les paraules d’aquesta pàgina que estan escrites amb una lletra gran t’hauran cridat més l’atenció que les altres.

Contrast. La informació que contrasta amb la tònica general dels estímuls que l’envolten genera més atenció en les persones. Així, per exemple, quan un professor està explicant a classe amb el mateix to de veu i de cop varia o fins i tot calla, ho fa per captar l’atenció dels alumnes que s’han distret.

Moviment. Els estímuls en moviment criden més l’atenció que els que romanen en repòs. Per exemple, en els aparadors del carrer, habitualment s’utilitzen cartells que es mouen o fan pampallugues per reclamar l’atenció de les persones (per exemple, la creu verda de les farmàcies).

Novetat. El que trenca la monotonia del que és habitual produeix en les persones un toc d’atenció. Per exemple, quan en un llibre es presenten esquemes, fotografies, dibuixos, es fa per trencar la monotonia del text i captar l’atenció.

Repetició. La repetició, sempre que no sigui contínua, reclama l’atenció de les persones. Per això, quan un professor vol que estiguem atents a algun aspecte determinat de la lliçó, segur que repeteix la seva explicació a classe per assegurar-se que tots els alumnes l’entenen.

Pensa-hi una mica!

Si analitzes els anuncis de la televisió, de la ràdio o dels diaris, veuràs que utilitzen molt bé els determinants externs i els determinants interns de l’atenció per tal de captar l’atenció dels espectadors, dels oients o dels lectors. En publicitat s’inverteixen molts esforços en aquest sentit. Així, és habitual que augmentin el volum dels anuncis, que presentin colors cridaners, que hi surtin persones molt atractives o que utilitzin eslògans que, a partir de la repetició, els pugui aprendre tothom. Qui no recorda:

Just do it (Nike)Perquè tu ho vals! (L’Oreal) Que la sort t’acompanyi (sorteig de Nadal) T’agrada conduir? (BMW)...

L’autocontrol

Ets capaç de controlar-te?

L’autocontrol és la capacitat que ens permet controlar el nostre comportament i les nostres emocions. Així, pel que fa a l’atenció, hi ha tècniques d’autocontrol que ens ajudaran a mantenir la nostra atenció.

Per tal de ser un bon estudiant, has de controlar els teus pensaments, la teva manera d’actuar, etc. amb la finalitat de potenciar les teves habilitats i minimitzar els teus defectes. Aquesta sensació de domini sobre un mateix, sobre les coses que fem i sobre els resultats que aconseguim és l’autocontrol, i per a posar-lo en pràctica hi ha diverses tècniques que t’exposem a continuació i que t’ajudaran, entre altres moltes coses, a mantenir l’atenció en l’estudi.

Tècniques d’autocontrol

Control d’estímuls. Una de les coses que has de fer com a bon estudiant és controlar els estímuls de l’ambient per impedir que et desconcentrin. Així, per exemple, has d’evitar estudiar mentre tens la televisió engegada o escoltes la ràdio. La concentració és molt important, i també pots incorporar certs aspectes que t’ajudin a mantenir la concentració; per exemple, tancar la porta i les finestres de l’habitació per aïllar-te del soroll del carrer i dels teus germans, silenciar el mòbil, treure de la taula totes les coses que no et serveixin per a estudiar, etc. són coses que t’ajudaran a no distreure’t.

Control de l’ansietat o estrès. És normal que a vegades problemes personals que no tenen res a veure amb l’estudi t’impedeixin mantenir-te atent. En aquesta situació tens dues opcions: si el problema que et preocupa i et crea ansietat es pot resoldre de manera ràpida, per exemple, demanant perdó a la teva germana per una cosa dolenta que has fet, no esperis més, i abans de posar-te a estudiar vés a la seva habitació i resol el problema que us hagi sorgit; d’aquesta manera, podràs començar l’estudi sense que aquest assumpte et distregui. Però a vegades els problemes que no ens deixen estudiar no es poden resoldre de manera immediata; aquests són els problemes que necessiten més autocontrol, ja que la seva solució s’haurà de retardar o posposar per a més endavant. Hauràs d’aconseguir, per tant, estudiar sense que aquest problema distregui la teva atenció. Per això, pots escriure el problema en un paper i esperar que hagis acabat d’estudiar per poder-hi pensar. Al principi, et resultarà difícil d’aconseguir, però si ho poses en pràctica ho aconseguiràs. Per ajudar-te, pots pensar en l’important que és per a tu aprendre el que estàs estudiant, per exemple física, ja que l’endemà tens un examen, o perquè quan siguis gran vols ser enginyer de cotxes de carreres. L’important en aquests casos és que et tornis a posar a estudiar amb tranquil·litat, sense nervis, ja que si el problema que tens no el pots resoldre en aquest moment, no et serveix de res donar-hi voltes i més voltes; d’aquesta manera, ni estudies ni resols el problema.

Relaxa’t!

Saps com ho has de fer per a relaxar-te? Malgrat que hi ha moltes tècniques de relaxació (si hi estàs interessat, pots buscar a internet el mètode de Schultz o el de Jacobson i posar-los en pràctica), hi ha una manera de relaxar-se comuna a totes les persones i consisteix a aprendre a respirar profundament. Aquesta respiració profunda, o respiració diafragmàtica, la pots posar en pràctica en qualsevol moment que necessitis relaxar-te. És molt útil i amb la pràctica aconseguiràs fer-ho molt ràpidament. Has de seguir els següents passos: En primer lloc, posa’t en una postura tan còmoda com puguis (per exemple, si el que vols és relaxar-te abans de fer un examen, assegut a la cadira, deixa caure els braços, busca una postura còmoda i destensa tot el cos). Llavors, pren aire lentament pel nas concentrant-te a omplir la part baixa dels pulmons (si ho fas bé notaràs que se t’infla la part alta de l’abdomen, no el pit); després, expulsa suaument l’aire per la boca i repeteix la respiració tantes vegades com et sigui necessari.

Autorecompensa o autoreforç. Com a estudiant t’has de plantejar uns objectius que has de complir. Per exemple, un objectiu pot ser que compliràs el teu horari setmanal i que dedicaràs a l’estudi i a fer els deures unes tres hores diàries, amb els respectius descansos. Cada dia revisaràs si has complert l’objectiu d’estudiar tres hores (pots utilitzar un quadern per a apuntar el temps que has estudiat cada dia). Així, quan arribis a final de setmana, podràs comprovar si has aconseguit l’objectiu d’estudiar cada dia les hores que et va proposar i estaràs en disposició de donar- te un autoreforç. Què és un autoreforç? És un premi que et dónes a tu mateix per haver aconseguit un objectiu (com pot ser estudiar tres hores al dia). Qualsevol cosa que et satisfaci pot servir com a premi. El premi o satisfacció que et donis és personal; per exemple, per a una persona pot ser baixar al carrer a comprar-se un gelat, per a una altra pot ser veure un DVD, una altra pot aprofitar que ha acabat d’estudiar per anar a jugar amb els amics... Sigui quina sigui la teva decisió, no oblidis que la recompensa és una cosa que t’ha de donar benestar.

Autoinstruccions. Donar-se autoinstruccions consisteix a posar en pràctica la parla interna, és a dir, realitzar diàlegs interns amb tu mateix. La parla interna té múltiples utilitats i segur que la poses en pràctica cada dia, per exemple, per donarte instruccions, activar la teva voluntat, avaluarte, donar-te ànims, etc. Són frases que et dius a tu mateix, com: “Ben fet”, “Ara em posaré a estudiar matemàtiques” o “Aconseguiré fer bé aquest exercici”. Aquestes frases t’ajuden a mantenir el control durant l’activitat d’estudi, per això et recomanem que les posis en pràctica sovint.

Exercicis per a millorar l’atenció

Com ho pots fer per millorar la teva capacitat d’atenció? Igual que sortim a córrer pel parc, anem al gimnàs o practiquem esport per mantenir el nostre organisme en forma i sa, podem exercitar el nostre cervell mitjançant la realització d’exercicis mentals. D’aquesta manera aconseguirem mantenir el nostre cervell en forma i traurem el màxim rendiment possible de les nostres capacitats intel·lectuals. Et proposem una sèrie d’exercicis (en realitat n’hi ha moltíssims més) per tal de poder millorar la teva capacitat d’atenció:

Llegeix! La lectura, a més de ser un entreteniment, de potenciar la nostra imaginació i de donar- nos un munt de coneixements i cultura, és un exercici molt bo per a l’atenció i altres habilitats mentals. Així, quan llegeixis un llibre estaràs posant en marxa la teva atenció. Una bona manera de posar en pràctica l’atenció és llegir en un idioma que no dominem del tot; així que pregunta al teu professor d’anglès quin llibre pots llegir i, a més de divertir-te i aprendre anglès, exercitaràs la teva atenció!

Has fet alguna vegada els passatemps dels diaris o les revistes que compreu a casa teva? Una manera amena d’exercitar la nostra atenció i altres habilitats mentals és fer passatemps. Als diaris i les revistes trobaràs sopes de lletres, mots encreuats, dibuixos per a trobar-hi les diferències, sudokus, etc. Posa en forma el teu cervell fent cada dia un passatemps. Si t’agraden, al quiosc trobaràs revistes que en tenen de tota mena.

Tens algun germà petit? Hi ha alguna companya de classe que tingui dificultats en algun exercici que a tu et surt bé? Doncs una altra manera de posar en marxa la teva atenció és corregir, per exemple, les faltes d’ortografia que ha fet el teu germà petit en una redacció que ha escrit per al col·legi o ensenyar a la teva companya de classe com ha de fer aquest exercici que no acaba de resoldre.

Per exercitar l’atenció auditiva, pots posar-te música i intentar identificar quins instruments es fan servir en cada moment; per a aquest exercici va molt bé la música clàssica. Al començament hauràs de diferenciar si els instruments que sonen són de percussió, de corda o de vent, però després veuràs que a poc a poc vas distingint els diversos tipus d’instruments que sonen. A més, també pots anotar el nombre de vegades que sona cada instrument, reconèixer la durada i el to dels sons...

Ho sabies?

És possible que a l’escola hagis fet alguna vegada un test d’atenció. La psicologia, des de fa molts anys, s’ha dedicat a dissenyar tests per a mesurar la capacitat d’atenció de les persones. Un dels primers fou el Test Toulouse Piéron, creat el 1904, i que consisteix en un full ple de quadrets en el qual has de trobar els quadrets que són iguals als que se’t presenten com a mostra.

En general es tracta de tests o proves d’atenció visual com la clàssica prova de Stroop, en la qual et posen una sèrie de paraules que fan referència als colors, però tu has de dir en veu alta (tan ràpid com puguis) el color de la tinta (de quin color està escrita cada paraula). BLAU VERD VERMELL NEGRE BLAU VERD VERMELL NEGRE VERD BLAU VERMELL NEGRE BLAU VERD VERMELL NEGRE VERMELL VERD BLAU VERD NEGRE VERMELL VERD BLAU VERMELL VERD NEGRE BLAU VERD VERMELL NEGRE VERD BLAU VERMELL VERD