Resultats de la cerca

Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per passar a…

Després d’haver estudiat música a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA es doctorà, sota la direcció de Jaap Kunst, amb un treball sobre els sistemes modals javanesos 1954 Fou l’introductor dels estudis d’etnomusicologia a l’UCLA el 1954, i el 1961 fundà, a la mateixa universitat, l’Institute for Ethnomusicology, de gran renom Fou un dels principals especialistes en música javanesa i balinesa i autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals The Ethnomusicologist 1971, que ha tingut una gran influència en la disciplina etnomusicològica Hood donà molta importància a l’…

Un dels principals representants de l’escola berlinesa de musicologia comparada, estudià filologia a les universitats de Berlín i Londres Durant la Primera Guerra Mundial, per encàrrec de C Sachs i EM von Hornbostel, realitzà gravacions fonogràfiques a presoners de guerra no europeus, principalment d’origen àrab i indi Després del 1918 estudià musicologia amb J Wolf i C Stumpf, com també llengües semítiques amb E Mittwoch, i el 1922 es doctorà a Berlín amb un estudi sobre música urbana tunisiana L’any 1927 començà a treballar com a bibliotecari a la secció de música de la Staatsbibliothek de…

Estudià a Lausana i al Conservatori de París Començà la seva activitat professional com a compositor i crític musical, però els seus interessos es decantaren ben aviat vers el folklore El 1928 fundà l’Arxiu de Folklore de la Societat Romanesa de Compositors, de la qual era el secretari general S’interessà per l’estudi de la música de tradició oral i realitzà molt treball de camp en diferents regions romaneses El 1948 s’establí a París, on collaborà amb el CNRS al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de París-Sorbona Les…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i amb C Marcel-Dubois, amb qui s’especialitzà en etnomusicologia, a la Sorbona de París Fou professor d’aquesta matèria al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i investigador responsable de la Fonoteca de Música Tradicional del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, institució des de la qual impulsà nombrosos projectes de recuperació de la música de tradició oral Fou també membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de…

A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"

El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament instrumental, d’…

La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any següent passà a…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

Creada la dècada del 1830 al voltant d’un establiment militar, Fort Dearborn 1803, rebé el títol de ciutat el 1837 i fou en part destruïda per un incendi el 1871 Entre les primeres organitzacions musicals, constituïdes per aficionats, cal esmentar l’Old Settlers’ Harmonic Society 1835, la Chicago Choral Union 1846, la Mozart Society 1849 i l’Oratorio Society 1868 Els anys cinquanta sorgiren les primeres formacions professionals, com la Philharmonic Society 1850-68 o la Chicago Orchestra, que el 1906 canvià el nom pel de Theodore Thomas Orchestra, en record del seu primer director Finalment,…