Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall (Sort)
Art romànic
La primera menció que coneixem de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall, i l’únic esment conegut de l’església de Sant Cebrià, és en la falsificació efectuada en el monestir de Gerri, coneguda com la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en la qual s’esmenten aquestes dues esglésies —que fins i tot podrien tractar-se d’un sol edifici amb dues advocacions— que són a la vila de Cassovall, amb els seus alous, les seves dècimes i primícies i el cementiri Segons aquest document, aquestes esglésies eren subjectes a Sant Pere de…
Sant Jordi d’Atsat
Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Jordi són situats sobre una petita plataforma de 170 m que domina a plom la riba de l’Aude al seu pas per les estretes gorges dites de Sant Jordi, al sector sud del terme municipal d’Atsat Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 47′ 12″ N - Long 2° 13′ 20″ E Hom arriba a les gorges de Sant Jordi, partint d’Atsat, per la carretera D-118 en direcció sud després d’haver fet un recorregut d’un quilòmetre aproximadament Història L’única menció documental d’aquesta església es troba en una escriptura de l’any 908 en què es diu que aquesta església depenia…
Jaume Riera i Sans
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Medievalista i hebraista.
El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres 1969, especialitzat en semítiques, i arxiver des del 1979 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en fou secretari i responsable de la Cancelleria Reial Es dedicà a l’estudi dels jueus catalans medievals i, del 1985 al 1988, fou president fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, precedent de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics , filial de l’Institut d’Estudis Catalans Impulsor de la revista Calls 1986-90, hi publicà una important bibliografia crítica del judaisme català També fundà 1981…
,
Portugal 2009
Estat
La crisi no es va manifestar només en els balanços macroeconòmics de Portugal sinó també en la jurisdicció penal, que va haver d'iniciar centenars d'investigacions per pràctiques illegals de les principals entitats financeres del país Frau, blanqueig de diners a paradisos fiscals, evasió fiscal o falsificació de documents eren algunes de les imputacions als principals directius del Banco Português de Negócios o el Banco Privado Português --el primer va ser nacionalitzat al novembre del 2008 mentre que el segon va declarar, al maig, la suspensió de pagaments Aprofitant la davallada dels…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…
Miquel Coll i Alentorn
Literatura catalana
Historiador i polític.
Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona…
calúmnia
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Si es tracta d’un delicte només perseguible d’instància a part, aleshores l’atribució falsa constitueix només una injúria Es distingeix de l’acusació falsa perquè aquesta ha d’ésser feta davant un funcionari administratiu o judicial
cordó
Numismàtica i sigil·lografia
Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall.
Bruno Ganz

Bruno Ganz (2005)
yuno (CC BY-SA 3.0)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís.
Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la Schaubühne de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…