Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Shashi
Ciutat
Ciutat del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Port fluvial a la vora N del Iang-Tsé i prop del llac de Chang Hu Antic centre de comunicacions obert al comerç exterior el 1896, s’expandí com a centre comercial i port de transbordament de mercaderies Exporta cotó, gra, llegums i greixos vegetals Té filatura i teixits de cotó, farines, productes químics i manufactura del vidre i del paper
Aguilar
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, al peu de les serralades subbètiques, a la Campiña, vora el riu Genil.
És una àrea de predomini del latifundi amb conreus de vinya, olivera, cereals i llegums de secà, amb ramaderia, principalment de porcs i cabres Disposa d’installacions industrials per al tractament d’olis, farines i elaboració de vins També hi ha indústria química sulfur de carboni, sabons Hi són conservades les ruïnes del castell de Luna, amb torre d’estil mudèjar
Parramatta
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, a la riba del riu del mateix nom.
Ciutat crescuda per l’absorció l’any 1948 de Granville, Dundas i Ermington-Rydalmere, la seva activitat industrial se centra en el muntatge de vehicles a motor, les farines, el tèxtil, les arts gràfiques, els productes de goma i l’asbest És mercat d’una regió rica en granges agropecuàries constitueix el segon establiment blanc més antic d’Austràlia, després de Sydney, amb edificis històrics del s XVIII
Nyköping
Ciutat
Capital del län de Södermanland, Suècia, port de la mar Bàltica, a la desembocadura del Nyköpingsån.
Hi ha indústries d’antiga tradició, del ferro i del llautó aparegueren més tard la producció de farines, la indústria tèxtil i la fabricació de mobles La construcció naval ha declinat a favor de la d’Oxelösund Conserva ruïnes restaurades del castell de Nyköpingshus, entorn del qual sorgí la ciutat al s XI, i que actualment allotja el museu de Södermanland, i l’església de Sant Nicolau, del s XII
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
residu dels aliments
Alimentació
Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
Fonamentalment són cellulosa i lignina i coincideixen en part amb el residu de les racions , característica nutricional que consisteix en les substàncies no digeribles però necessàries per al funcionalisme intestinal cellulosa, lignina, hemicelluloses, pectina Són rics en residu els cereals i les farines integrals, les patates, els llegums i la fruita seca i altres fruites La manca de residu en una ració per un excés d’aliments refinats ha estat relacionada amb certes malalties, tals com trastorns coronaris, diabetis, obesitat, etc
gluten
Bioquímica
Substància proteica del blat que es troba a l’endosperma dels grans de midó.
És formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina L’estructura del gluten, que varia segons quina sigui la varietat de blat i les condicions de cultiu que hom consideri, és la responsable de les qualitats de panificació de la farina El gluten, un cop separat de la farina, és utilitzat per a reforçar en proteïna d’altres farines, per a obtenir pans glutinats o per aconseguir-ne hidrolitzats de proteïna d’ús alimentari En persones predisposades és la causa de la malaltia celíaca o celiaquia
Vall Companys
Economia
Empresa de producció ramadera i de pinsos.
Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos…