Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Tars
Ciutat
Ciutat de l’il d’Içel, a Cilícia, Turquia, situada a les ribes del Tars (antic Kydnos).
Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~segle XII aC, fou sotmesa per Salmanassar segle IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos segle III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al segle VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173,…
Josep Brunet i Bellet
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiador i bibliòfil.
Format a la Junta de Comerç i al seminari de Barcelona, fou empresari tèxtil Reuní una nodrida biblioteca, amb incunables i llibres antics, i de gran publicà obres de tipus erudit i divulgatiu Lo joc de naibs, naips o cartes 1886, El ajedrez 1890, La gorra catalana 1887 i sis volums d’assaigs amb el títol general d’ Erros històrics 1887-98 Ni iberos ni fenicis 1887, Ni arios ni indoarios 1889, La Creu Los monuments megalítics 1892, Els grecs Els etruscos 1895, L’escriptura Lo gravat L’impremta Lo llibre 1898 i De la pretenguda i malentesa civilització arabe 1899 A Egipte, Assíria i Babilònia…
,
la Penya Negra
Poblat del bronze final i la primera edat del ferro del terme municipal de Crevillent (Baix Vinalopó).
Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla…
Estremadura
Divisió administrativa
Antiga regió de l’oest de Portugal, que correspon als actuals districtes de Lisboa i Setúbal i la meitat oest del de Leiria.
És vertebrada pel Sistema Divisòrio, apèndix sud-oest del Sistema Central hispànic És un seguit de serrats modests, que formen un peneplà continu de 150 a 300 m Hi són importants els fenòmens càrstics amb polja i deus subterrànies La costa nord és sorrenca, amb camps de dunes, i entre els caps Carvoeiro i Da Roca el Sistema Divisòrio cau a plom damunt la mar En el clima i la vegetació dominen característiques atlàntiques La població ha augmentat els darrers decennis Lisboa agrupa més de la meitat dels habitants de la regió També es destaquen Setúbal, Cascais i Barreiro És important la…
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els…
Huelva
Façana de l’església de la Merced a la ciutat de Huelva (segle XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima.
És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…
Algarve

Penya-segats de Sagres
Aleksandr Zykov (CC BY-SA 2.0)
Divisió administrativa
Antiga regió de l’extrem S de Portugal que correspon a l’actual districte de Faro.
Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué poblament…
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en…
Vigo
Pazo, casa pairal característica de Galícia, als afores de Vigo
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, Galícia, a la província de Pontevedra.
Situat al SE del sector més ampli de la ria de Vigo, tocant a la frontera portuguesa, és un important port de pesca, el primer peninsular i potser el primer d’Europa 185 121 t el 1985 El port, malgrat que no pot competir amb el de la Corunya per manca de refineria de petroli, té una zona franca amb indústria automobilística És el primer centre industrial de Galícia metallúrgia bàsica i de transformació i indústria química, de materials per a la construcció, de la fusta, de conserves de peix, automobilístic i la primera ciutat en nombre d’habitants És també el principal centre editorial en…
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’…