Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
Les haloragàcies
Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de l’àmplia…
transportador

Cinta transportadora
© Arxiu Fototeca.cat
Tecnologia
Nom donat a diferents instal·lacions fixes que serveixen per a transportar diverses matèries i productes i molt diferents objectes al llarg de determinats trajectes, generalment curts i eventualment molt llargs.
En la indústria són emprats transportadors de molt diverses concepcions i solucions constructives adequades a les característiques de la càrrega pes, estat de divisió, etc, a la longitud del trajecte i al seu traçat, etc Hom anomena preferentment elevador el transportador emprat per a elevar la càrrega verticalment o amb molta inclinació, i el nom de transportador sol ésser reservat per a aquelles installacions que efectuen el transport segons un pla horitzontal o poc inclinat Quan els punts entre els quals cal efectuar el transport són separats per accidents naturals o artificials, hom sol…
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a…
mandonguilla

Plat de mandonguilles amb sípia i guarnició
© MPG
Gastronomia
Bola de carn capolada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies; pilotilla.
De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades
desagregar
Alimentació
Separar la semolina del segó, en una instal·lació de molta de cereals, mitjançant cilindres finament estriats.
efecte Christiansen
Física
Efecte produït en travessar la llum una suspensió d’una substància finament dividida en un líquid.
A causa de les diferents dispersions de les pólvores suspeses i del líquid, la suspensió només deixa passar les radiacions les freqüències de les quals pertanyen a la banda estreta de l’espectre per a la qual líquid i pólvores tenen el mateix índex de refracció Aquest efecte és aprofitat per a confeccionar filtres òptics filtres passa-banda
Les hidnàcies
La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…
La Pietat de la Roca o Santa Maria de la Roca o Mare de Déu de Pelancar (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Façana de l’església de la Pietat de la Roca F Tur L’esglesiola es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dona nom a l’agregat de la Roca La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelancà, és al punt més alt d’un agrupament de cases esglaonades dalt la serralada de Sant Bernabé És a 2 km al sud-est del cap del municipi de Vilallonga de Ter, a l’aiguabarreig de la riera d’Abella amb el riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG452859 NPP Història La capella castellera de la Pietat de la Roca, és situada al costat de l’antiga fortalesa de Pelancà o de la Roca de Pelancà que…
estucat
Disseny i arts gràfiques
Paper revestit d’una capa de partícules finament dividides —caolí, guix, etc— que tapa els porus del suport.
És un paper adient per a la impressió de fotogravats de trama fina
fosforita

Fosforita
© Fototeca.cat - G.Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat d’apatita amorfocol·loïdal, criptocristal·lina o finament fibrosa, de natura pulverulenta, que ha estat formada per processos sedimentaris.
Les fosforites tenen molta importància en la indústria dels fertilitzants fosfatats