Resultats de la cerca
Es mostren 14644 resultats
llocs sants
Cristianisme
Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús.
En són exemples importants el Calvari, el Sant Sepulcre, l’hort de Getsemaní, etc
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
massacre de Katyn

Soldats polonesos assassinats per l’exèrcit soviètic en l’anomenada massacre de Katyn
Història
Matança que les tropes soviètiques portaren a terme entre el 3 i el 19 d’abril de 1940 en un bosc prop dels pobles de Katin i Gnezdovo (uns 18 km a l’W de Smolensk, Rússia); uns 22.000 soldats polonesos hi foren assassinats.
Quan, arran del pacte germanosoviètic agost de 1939 l’exèrcit de l’ URSS envaí l’est de Polònia en iniciar-se la Segona Guerra Mundial , prop de 230000 polonesos foren internats en camps de presoners, i des de l’octubre interrogats i investigats per la NKVD D’aquesta investigació se n'apartaren els presoners presumptement pertanyents a l’elit polonesa, els quals foren executats a Katyn i en altres camps d’internament per ordre expressa de Stalin després que el comitè central hagués conclòs en una resolució secreta que els presoners de guerra polonesos tenien la intenció de continuar les…
gens Fúlvia
Història
Família plebea romana, molts membres de la qual foren cònsols i magistrats de la república.
Quint Fulvi Flac s III aC defensà Roma contra Anníbal, ocupà Càpua i defensà la concessió del dret civil als itàlics Marc Fulvi Nobilior s II aC fou pretor de la Hispània Ulterior i prengué Etòlia fou protector d’Enni, que li dedicà un poema laudatori De la mateixa família fou Fúlvia s I aC, muller de Marc Antoni
Surveyor
Astronàutica
Sèrie de sondes lunars nord-americanes d’aterratge suau, els objectius fonamentals de les quals foren de desenvolupar i comprovar la tècnica de l’aterratge suau amb retrocoets, de fornir dades referents a la compatibilitat del mòdul lunar de l’Apollo amb les condicions del sòl i d’augmentar els coneixements sobre la Lluna.
De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65 000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1 000 kg
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
Morella
Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…
Ornano
Família corsa els membres més importants de la qual foren destacats militars al servei de França.
Sampiero d’Ornano Bastelica 1501 — La Rocca 1567 combaté els genovesos a Còrsega 1552-59 i estrangulà la seva dona Vanina perquè intentà de negociar la pau amb aquests El seu fill Alfonso d’Ornano Ajaccio 1548 — Bordeus 1610 fou nomenat coronel general dels corsos i partidari d’Enric III de França, s’uní aviat a la causa del futur Enric IV de França Fou lloctinent general del Delfinat i a partir del 1599 governador de la Guiena El fill d’aquest, Giovanni Battista d’Ornano Sisteron 1581 — Vincennes 1626, comte de Monlaur, fou també coronel general dels corsos
Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Geografia històrica
Grup d’illes del Pacífic, a la Micronèsia, que entre 1947-94 foren administrades pels EUA.
Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord
cap de Càller
Història
Demarcació administrativa de Sardenya, una de les dues que foren creades el 1354, durant l’època catalana.
Comprenia les províncies de Càller, Arborea, la Barbaja i la Gallura Tenia un governador, amb residència a Càller