Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Isabel de Pomés i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael…
Juli Salvador i Valls
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic.
Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película 1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino 1946 Entremig…
,
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…
Elies Olmos i Canalda
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També realitzà,…
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de…
Carme Tórtola i Valencia

Carme Tórtola i Valencia
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina, actriu i coreògrafa coneguda artísticament com a Tórtola Valencia.
Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva…
,
Miquel Duran i Pastor
Historiografia
Historiador i polític.
Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona Després d'exercir la docència en diversos centres d’ensenyament de Palma, el 1973 s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears , de la qual el 1984 guanyà la càtedra d’història de les Illes Balears, que ocupà fins a la jubilació 2005 Fou també director dels departaments d’Història Moderna i Contemporània i de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, del Servei de Biblioteca i Documentació i conservador del Patrimoni…
Rafael Navarro García
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Format artísticament a Barcelona, el 1931 s’inicià al grup teatral Los Amigos del Arte El 1935 fou contractat pels estudis de doblatge Acústica, després de superar una prova de veu per doblar Gustav Fröhlich a Barcarola Barcarole , 1935, Gerhard Lamprecht Aviat esdevingué, a més, director de doblatge Dos anys més tard debutà al cinema en directe a Barrios bajos Pedro Puche Durant la dècada del 1940, els seus papers teatrals prengueren més entitat, i treballà com a primer actor a la companyia d’Irene Sáenz de Heredia, i al Teatro de la Comedia, amb èxits com ara Los habitantes de la casa…
Qüestió d’amor
Literatura catalana
Novella sentimental anònima impresa a València el 1513.
És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…
,
Fernando Fernán Gómez

Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…