Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Joaquim Sunyer i de Miró
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…
Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Més conegut com a Ventura Gassol Estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Tarragona 1903-13, però l’abandonà el darrer curs i es traslladà a Barcelona 1914 on treballà en tasques educatives, culturals i literàries i el 1916 i 1918 fou premiat als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s’hagué d’exiliar a França El 1922 fou un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d’Estat Català, on fou un dels collaboradors de Macià i esdevingué un dels capitosts dels fets de fets de Prats de Molló 1926 Després de la…
Sant Pèir de Gessa (Salardú)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pèir presideix el poble de Gessa, a 1 232 m d’altitud, el qual s’escampa al marge dret de la Garona, a redós dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i prop del barranc del mateix nom, denominat també de Sant Martin Mapa 149M781 Situació 31TCH275305 Des de Vielha s’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142, on, a mà esquerra, després d’haver passat Arties, hi ha el trencall que mena a Gessa Església L’església, bé que és d’origen romànic, ha estat totalment emmascarada per reformes posteriors A desgrat d’això, encara s…
Ramon Sibiuda
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament…
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (1934)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada, El nuevo…
, ,
Grup de capitells del Castellterçol al Museu d’Art de Catalunya
Art romànic
Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal segles X-XI * a…
Sant Esteve d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis, l’element més antic i genuí d’aquesta transformada església ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve d’Araós és situada al centre de la població d’Araós, a l’entrada de la Vallferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH573109 Història Les vicissituds històriques de l’església de Sant Esteve d’Araós són comunes als altres pobles que integren la Vall Ferrera, a les quals es fa esment en el marc històric d’aquest volum La referència documental més antiga atribuïda a la parròquia d’Araós ha estat, segons diversos autors, el document conegut com l’acta…
El cuplet català
Cafè concert , R Canals, 1903 MNAC-MAMB / RM Al principi de segle, la població urbana que havia creat la nova societat industrial orientava les seves preferències culturals cap a uns gèneres que només s’oferien en castellà La cançó comercial, la novella o el melodrama en aquesta llengua prenien el lloc al que havien representat els Cors de Clavé, el teatre de Pitarra o el periodisme de “L’Esquella de la Torratxa”, al final del segle XIX En particular, al llarg dels primers anys de segle, s’havia imposat entre els sectors populars un gènere de música lleugera que aviat aconseguí un èxit ampli…
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…