Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Hàbitat medieval a la cova de la Caula II (Boadella)
Art romànic
Situació La cova de la Caula II és situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un vessant de travertins que hi ha prop de les Escaules Mapa 258M781 Situació 31TDG907855 Per arribar al poble de les Escaules cal agafar una carretera que hi porta des de Pont de Molins, poble situat a tocar de la carretera N-II Pocs metres abans d’arribar al nucli del poblet, a mà esquerra, hi ha uns alts cingles a l’indret avui anomenat la Caula, abans la Font de la Canya En aquests cingles hi ha les diferents cavorques amb restes prehistòriques i medievals JBH-JBM Coves Tant a la cova la Caula II, com…
galàxia

Galàxia visible
© Corel
Astronomia
Cadascuna de les agrupacions d’estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat.
A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies eren objectes exteriors a la Via…
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
Necròpoli de Rocabruna (Gavà)
Art romànic
Situació Restes humanes de la tomba i de la intervenció arqueològica del 1990 Corresponien a un home de 40 a 45 anys, amb una ferida de probable origen bèllic Museu de Gavà - P Izquierdo La necròpoli de Rocabruna és situada al vessant occidental del turó del mateix nom, prop de la carretera de Gavà a Begues i Avinyonet del Penedès, entre l’antiga església de Santa Magdalena del Sitjar avui de Santa Maria de Bruguers i el nucli urbà de Gavà Actualment l’àrea forma part de la Zona Residencial Nostra Senyora de Bruguers, i és tallada pel carrer de Can Mas Les poques tombes conservades es troben…
clavell d’agost

Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
Sant Julià d’Altura (Sabadell)
Art romànic
Situació Base del campanar de Sant Julià d’Altura des de la banda de ponent que sembla correspondre a una estructura romana, possiblement un monument funerari J M Masagué Al nord-oest del terme de Sabadell, a 303 metres d’altitud, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Julià d’Altura És situada en un pla carener, entre la carretera de Matadepera i el barranc escarpat on es forma el torrent de Ribatallada Adossada a llevant hi ha l’antiga rectoria La major part de diumenges de l’any hi ha culte, però totes les activitats parroquials s’exerceixen a la seva sufragània, l’església del Sagrat…
Modificacions d’òrgans vegetals causades per zoocecidis
Els cecidis es formen a moltes de les plantes de la nostra flora Els de la figura superior afecten l’alzina Quercus ilex i són produïts pels himenòpters 1-6 , els dípters 7-8 i els àcars 9-10 que segueixen 1 generació sexuada 1’ sense l’escorça i 2 asexuada 2’ detall de Plagiotrochus australis 3 generació asexuada de P kiefferianus 4 generació sexuada de P quercusilicis 5 generació sexuada de P fusifex 6 generació asexuada de P burnayi 7 generació sexuada de Dryomyia lichtensteini 7’ detall del revers de la fulla 8 generació sexuada de Phyllodiplosis cocciferae 9 generació…
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic
Les demosponges
Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…
Astronomia 2009
Astronomia
El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…