Resultats de la cerca

Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes…

Situació Tomba descoberta i excavada el 1962 i arrasada el 1980 Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, avui desapareguda, es trobava en un tossal allargassat situat a menys d’1 km al sud-est de Golmés, al nord de la carretera local que comunica aquella població amb Vilanova de Bellpuig Mapa 33-15 389 Situació 31TCG288108 Necròpoli L’any 1962, en ésser tallat el costat occidental del tossal per a fer-hi un camp de conreu, es posà al descobert de manera fortuïta una tomba de tipus banyera o d’extrems arrodonits, excavada a la roca sorrenca, la qual…

Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull collectiu La dotzena de frares 1976 Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises 1977, i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978 La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau 1978, Llençol de noces 1979, Bergmanianes  dintre del recull Tramada , 1980, del grup de poetes L’espiadimonis,  Preparo el te sota palmeres roges 1981, Llavis que dansen 1987, premi Carles Riba, La pluja sobre els palaus 1990, La muralla 1990, …

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…

Situació Vestigis de l’absis d’aquesta església romànica, situada en una partida coneguda amb el nom de Sant Joan ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquesta església són a l’angle sud-oest d’un serrat situat uns 3 km al sud-est del Torricó El topònim de l’indret on se situen els seus vestigis és Sant Joan Full 31-14 358 Situació 31TBG869292 Pel camí que porta a la Clamor Salada es passa pel pendent meridional del serrat, allargassat, el qual és en bona part adaptat al conreu Vora una cabana excavada a la mateixa muntanya cal deixar el cotxe i pujar els 10 m de desnivell Història Desconeixem…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…

Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla  i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari 19917 És…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…

L’orca Orcinus orca es distingeix immediatament de l’orca falsa Pseudorca crassidens per les seves dimensions i la seva coloració i, quan es tracta de mascles a la dreta, per la forma i les dimensions de la seva aleta dorsal Les orques inclouen entre les seves preses cetacis de grandària superior a la seva, com el rorqual comú o la balena del nord Per poder-los agafar d’una manera efectiva, els atrapen per les aletes pectorals i la caudal, els immobilitzen i els forcen a l’asfíxia En casos extrems, poden arribar a arrencar les aletes de la seva presa i incapacitarla per a la fugida A l’…